Atordit encara pel fred penetrant que ha presidit la recent festivitat de
Sant Antoni no hi ha més opció a hores d’ara que rendir tribut a una colla de gent compromesa capaç de fer possible el que pareix impossible: que el poble, més encara un poble
meninfot com Sagunt, se senta identificat amb el carrer i el seu incomparable potencial. I ja van cinc anys. Cinc anys consecutius en què un grup de dimonis coneguts per la
Diabòlica de Morvedre, hereus directes de l’extinta Colla de dimonis de Quartell-La Corbella, aconsegueix combregar el caliu del foc i l’aprofitament de l’espai públic per excel·lència, la plaça major. Sense grans estridències, per això, tan sols amb la independència de qui fa les coses perquè vol i no espera res a canvi, ni ajudes, ni palmadetes en l’esquena, ni enverinades subvencions.
No res, simplement treball associatiu, un compromís amb les arrels del poble que cada any desplega tot el seu ventall d’activitats tradicionals:
plantà del pi, cavalls i haques, tallers, correfocs, música de dolçaina i tabalet, volteig de campanes, foguera, cantells de botifarres i llonganisses, balls populars i, en definitiva, un magnífic resultat d’imatges i propostes de futur: treballar sense descans i dignificar aquest país. Fins a l’any que ve.
Atordit encara pel fred penetrant que ha presidit la recent festivitat de Sant Antoni no hi ha més opció a hores d’ara que rendir tribut a una colla de gent compromesa capaç de fer possible el que pareix impossible: que el poble, més encara un poble meninfot com Sagunt, se senta identificat amb el carrer i el seu incomparable potencial. I ja van cinc anys. Cinc anys consecutius en què un grup de dimonis coneguts per la Diabòlica de Morvedre, hereus directes de l’extinta Colla de dimonis de Quartell-La Corbella, aconsegueix combregar el caliu del foc i l’aprofitament de l’espai públic per excel·lència, la plaça major. Sense grans estridències, per això, tan sols amb la independència de qui fa les coses perquè vol i no espera res a canvi, ni ajudes, ni palmadetes en l’esquena, ni enverinades subvencions. 
No res, simplement treball associatiu, un compromís amb les arrels del poble que cada any desplega tot el seu ventall d’activitats tradicionals: plantà del pi, cavalls i haques, tallers, correfocs, música de dolçaina i tabalet, volteig de campanes, foguera, cantells de botifarres i llonganisses, balls populars i, en definitiva, un magnífic resultat d’imatges i propostes de futur: treballar sense descans i dignificar aquest país. Fins a l’any que ve. 
1 comentari:
Extraordinari, tenen tota la meua admiració i suport. Moral, clar està, perquè un servidor ja fa temps que s'ha apartat d'aquest món del foc.
Publica un comentari a l'entrada