S’acaba l’estiu i els
records s’acumulen en un sac de llàgrimes d’infantesa desvetllada i feliç. No són
els meus, però, no són els meus plors, sinó els seus, els dels xiquets, conscients
ara que el plaer és un sospir que clou una vegada arribat el mes de setembre i
el cotxe, maleït cotxe, pren camí de la rutina. S’acaba l’estiu, en efecte. I
el cel s’enterboleix al bell mig d’un enfilall d’arena i roques que s’esgota mar endins
com les meduses i les ones càlides d’aquest Mediterrani tan viu i alhora tan
nostre. Quin privilegi. Però per què ha de passar, es pregunten. És l’espiral,
que gira i gira. Una andana que s’allunya ara mentre els crits i les últimes
carreres dels amics acompanyen el trànsit cap al dia a dia fins que s’esgoten les darreres
reserves d’energia estival. Se’n van. I ells, ho faran més tard. També. Tots se n'aniran. Adeu, adeu. Cicle
conclòs. És així. I els xiquets que van a bord, entremig d'un silenci fortíssim, ja no poden reprimir més l’emoció
d’una experiència fascinant, de la que deixa soll: l’alba màgica,
la flaire de salabror i de peix, les apassionants pesqueres vespertines, els descobriments,
les estades al passeig, els jocs a la mar, aquell concurs de rall, i la pluja d’estels, i les nits de lluna
plena... Horaris infinits. Llibertat de la que ja no hi ha, de la bona, de la
pura. Amb plors vertaders, ja ho crec. I que s’encomanen al volant perquè ja
feia molt de temps que no els sentia com ara els sent: aquesta sensació d’impotència
pueril, aquest tot de sentiments contradictoris tan capaç de barrejar l’alegria
amb la tristor, el present amb la nostàlgia. Quants anys, mare, quants anys! Heus ací, després de tant de temps. Diuen que els llibres que paguen la pena són aquells que es recomencen una
vegada finalitzats. I és cert. Els detalls prenen forma única i s’incorporen al
dedins de cadascú conformant una escala inamovible d’oracions i estampes per a
tota una vida. Per a mi, cada estiu és com un llibre. I aquest en particular ha
resultat ser una obra mestra compassada amb els núvols i la música que anuncien
ara el seu final meravellós...
