Un professor valencià a la recerca del miracle de Nostra Senyora |
Tenint en compte el
caire paranormal que estan prenent els deliris dels governants que ens
subjuguen, aquest costumari no s’ha pogut resistir a comentar un dels més
pertorbadors, ja que sens dubte és una demostració definitiva de la bogeria que
regna una de les més insignes, sublims i extraordinàries institucions d’aquest
raconet del país: la nostra benvolguda Conselleria d’Educació, exemple ara i
sempre d’organització, pulcritud, rigor lingüístic i respecte pel professorat
valencià. Quasi res porta el diari. Un pot pensar que estan un poc
tocats del perol, però s’equivoca, perquè són una magnífica oportunitat. Són senzillament un
cas a estudiar pels més dignes professionals de la psiquiatria mundial, perquè
si ells ho veren, ai mare!, si ells veren del que són capaços alguns dels més
alts dignataris d’aquestes latituds, no crec que perderen el temps amb altres
sonats. Vindrien a València, clar que sí, i menjarien arròs de senyoret, i
gaudirien de les clòtxines valencianes i brindarien amb cava -de Requena!- i
berenarien coca -d’ametla!-. I, immediatament després, s’apuntarien al curs oferit pel
CEFIRE d’Alacant que porta com a títol Apariciones y milagros de Nuestra Señora, un curs que, en fi,... un curs
i prou. Quina gran mina de diamants en brut aquesta nostra conselleria, quina
magna obra pedagògica la seua, quanta fe dipositada en el futur, quanta
habilitat, quin tacte exquisit! Com de miserable seria l’existència de molts
professors si no estigueren gestionats per aquesta honorable quadrilla antiga
llar d’il·lustres forenses com Font de Mora i actualment dirigida per una
senyora que sota el cognom Català demana disculpes per parlar en valencià! Ai,
per favor...