Definitivament, la festivitat de Sant Antoni a Sagunt pareix consolidar-se amb el pas dels anys tot oferint un ventall d’actes culturals i tradicionals que comencen i acaben amb el patró de la Diabòlica de Morvedre, un conjunt de gent vinguda de tota la comarca disposada a cremar-ho tot a ritme de tallers, correfocs, concerts i cantells de llonganisses. Tot molt atractiu doncs, realment sorprenent si a més es considera que la iniciativa es porta a terme en un raconet de la plaça Ma
jor de Sagunt, que no és poc, i també compta amb el beneplàcit de l’associació Amics del Cavall i els sempiterns i impertorbables organitzadors dels bous al carrer. En conjunt, una festa amb un sabor ben popular que
sens dubte fa bona la coherència, el compromís i la seguretat de la colla
de dimonis que la porta endavant, els mateixos de sempre d’altra banda, els de la bandereta sense el blau. Perquè alguns se saben el camí: fer, fer i fer. I qui vulga entendre-ho, que ho entenga.
sens dubte fa bona la coherència, el compromís i la seguretat de la colla de dimonis que la porta endavant, els mateixos de sempre d’altra banda, els de la bandereta sense el blau. Perquè alguns se saben el camí: fer, fer i fer. I qui vulga entendre-ho, que ho entenga.
2 comentaris:
Quina enveja em fa vore festes amb foc...snif, la enyoranca que tinc del meu poble es brutal quan et llig. Estic segur que dins d'uns anys t'acompanyare a recollir algu premi important. Que gran eres Sergi.
El Perdiguer.
Fer fer i fer, sí senyor. Heus ací la demostració que amb insistència, paciència i il·lusió, es trau suc fins i tot dels pobles més pansits.
Visca la Diabòlica de Morvedre!
Publica un comentari a l'entrada