A primera vista, Marc de Montserrat és un pilotari que desperta alguns
dubtes entre aquells que mai no l’han vist jugar, escanyolit, de braços llargs
i allunyat de l’estereotip general dels jugadors de pilota, bragats, amb
esquenes amples i mans de ferro... Els dubtes, tanmateix, s’esfumen a les
primeres de canvi. Perquè a la primera pilotada, només a la primera, un ja s’adona
que, en efecte, les impressions inicials no deixen de ser això, simples i
banals impressions inicials. Una realitat incontestable que demostra que aquest
rest riberenc de 22 anys crescut en els carrers de galotxa de la Vall dels Alcalans
ja va llançat cap a les partides de més exigència professional, amb una carta
de presentació que conté des de rebots inversemblants fins a volees poderoses,
tot passant per unes caigudes d’escala perfectes i una serenitat que s’imposa a
l’evidència, això és que el campionat individual sub-23 se li queda curt.
Res no va poder fer Giner de Murla davant l’empenta d’un pilotari de
primera línia com Marc, faixa roja, evidentment més quallat, protagonista ja de
molts cartells importants i jugador habitual en trinquets com ara el de Sueca
(la Ribera), escenari d’una final individual que va tindre dos parts. La
primera fins el 30-25, amb un intercanvi constant de pilotades que feien
augurar una partida més equilibrada del que cantaven les apostes en un principi:
de cinc, de deu... La segona, amb un Marc segur i un Giner nerviós i incapaç de
fer front als colps de qui ja és, per tercera vegada consecutiva, campió
individual sub-23. Resultat final: 60-35. Ambient animat en una escala amb
nombrosos aficionats de Montserrat i de Murla, amb lliurament de trofeus per
part dels estaments federatius i la sempre agraïda presència de Paco Cabanes
“el Genovés”.
