
dissabte, 24 de novembre del 2012
Caliquenyo

diumenge, 11 de novembre del 2012
Arboç

dissabte, 3 de novembre del 2012
Messi és pare
Realment, que un
fenomen com Messi porte el nom del seu fill gravat a les botes amb què es
disposa a jugar un simple partit de futbol no deuria ser notícia, però que les
porte a l’endemà d’haver sigut pare de la criatura, a banda de ser notícia, és
també un episodi lamentable i, malauradament, molt definitori de la deriva
ensopidora a la qual el futbol condueix al personal. En un moment en què l’educació
dels infants o, si més no, la criança en general, està en boca de tots aquells
que pretenen destruir-la en benefici dels de sempre, no deixa de ser patètic
que un jugador de futbol, per a més inri el millor del món, tinga un gest tan
artificial i tan exageradament ignorant. I això no és tot. Pitjor encara és que
ens el venguen com una acció tendra i de conte de fades, com si aquells que no
felicitem a Messi per la seua recent paternitat fórem alienígenes o contraris a
l’ídol del moment. Sense ànim de voler donar lliçons a ningú, és clar que alguns
no ens engolim tot el que procedeix del Barça pel simple fet de ser-ne seguidors.
Perquè, tot plegat, hi ha una frontera molt clara entre la imbecil·litat i la
realitat que viu la immensa majoria de la gent. Discutible manera de començar
el preciós camí de la paternitat, en definitiva. Messi jugant a la piloteta i
la dona i el fill en l’hospital... Sens dubte, un exemple que crearà escola en
les futures generacions, per desgràcia per a tots.
![]() |
Fotografia de Pere Puntí. El Mundo Deportivo |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Secretari

- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.