Crepuscle

L’hora del crepuscle s’acosta com un preludi del fred devorador. El cel, clar i ras, anuncia el moment imminent del gel. I els fumerals, fins ara mig letàrgics, comencen a treballar intensament a fi de protegir els batecs humans que encara habiten l’estampa fascinant. I tan fascinant! Perquè allà apareix la llum, quina llum!, quina meravella! Natural i sense interferències, blava i transparent. S’eleva cap al cel des del peu mateix d’una terra colgada per la neu i arrecerada per la lluna. I la lluna segresta la mirada, segura de captivar el transitar del passejant. I ell, que l’esguarda des del carrer i s'atura, que l'esguarda des de qualsevol racó i s'atura. I ella allí, somrient, de gairell, allà dalt del cel, entre astres diminuts, que fa reflectir la catifa blanca i relluent de les eres, de les teulades... I del més enllà. Lluna creixent de gener. El cicle que gira i que gira novament. En uns dies, hi haurà lluna plena, per això. I serà tot un espectacle. I després, hi haurà lluna minvant. I ja més tard, lluna nova. I el cercle clourà. I tornarà a començar. Fase rere fase. Màgica, la lluna. Referent ara i adès. Com sempre. Alhora tan lluny i alhora tan prop. S’enlaira poderosa com cap altra llum i mostra, sense filtres, el mosaic nu d’una solitud fantasmagòrica on tot s’ensuma, i on tot se sent: la remor incessant del riu, el brunzir tenebrós del vent, el crepitar de la llenya seca, els lladrucs desconfiats dels gossos, el sigil dels animals salvatges, els gralls dels corbs, que s’esvaeixen en la llunyania,... I les campanes de l’església, també, que sonen puntuals. Un so modest i d’acord amb la humilitat de l’entorn. Les dotze de la nit, la una, les dos... Perdurabilitat al bell mig de l’erm peninsular. Però no hi ha res com el crepuscle, certament, l’hora vampírica, el moment llargament esperat per qui es corprèn gràcies a un descans que tot ho atrapa. A poqueta nit. Perquè aquest n’és el moment, fidel ara a Sant Antoni, que marca un pas de dimoni; i, en breu, camí de Sant Vicent de la Roda, quan el dia allargarà una hora. I ja després, la Candelera, quan el sol transite per la carretera...