Coronavirus. Capítol 43: 'Un dia, i un altre, i un altre...'

S’ha produït un canvi darrerament, un canvi de tot. Canvi d’oratge, canvi de cicle, canvi de llum... Però el resultat és el mateix. Els dies passen d'igual manera, amb poques perspectives immediates d’alterar la realitat que ens assetja, amb poca terra per birbar pel que fa al confinament, almenys ara per ara. Les hores fluctuen esperant la nit. Intencionadament desinformat. I al dematí, un nou compàs horari completa un cercle amb més hores de claror per a les hores de lectura i d’escriptura, certament profitoses, això sí. Durant una hora al dia, a més a més, els xiquets ixen a passejar. I gràcies. Tot i això, la quarantena s’allarga, i es fa més i més pesada, més i més insofrible. De fet, si es prenguera la paraula en la seua accepció estrictament numèrica, ‘grup de quaranta unitats’, ja l’hauríem sobrepassada. I més que la sobrepassarem... Hi ha una cosa curiosa, tanmateix. Els somnis, més aviat els malsons, tan quantiosos i constants al meu subconscient durant les primeres setmanes, s’han asserenat. I tot al contrari, ara dorm plàcidament, com si d’alguna manera o altra, el cos s’haguera acostumat a la reclusió, amb un patró rutinari i quotidià. Supose que és bo, això. Supose. De matí, un poc de teletreball i esmorzar; després una sessió d’escriptura; tot seguit xiquets i hora de dinar; i en acabant lectura, i jocs, i sopar, i pel·lícula... I així fins arribar a la cabotada final, amb resistència, però vençut. Nervis, discussions, esperances,... Això també compta. Un privilegiat, no obstant això, i no em puc queixar de res. Li faig voltes, a més a més, a una frase que vaig sentir fa poc en una de les meues pel·lícules favorites: Escape from Alcatraz, amb un inigualable Clint Eastwood en el seu paper de Frank L. Morris, quan l’alcaid li diu allò, precisament: «És un dels avantatges d’Alcatraz, sobra temps per a tot». I és veritat. Trasllade, doncs, la frase a aquesta nova etapa del calendari de la nostra època, dolorosa de vegades, melancòlica de vegades, fortament creativa. Sobra temps per a tot. També per a recrear ficcions i barrejar metàfores, sentit figurat contra la literalitat del moment. Un dia, i un altre, i un altre. N’extraurem alguna cosa positiva de tot plegat. N’estic segur, malgrat la pesadesa, malgrat el pas feixuc de la calor primaveral passant per davant dels nostres ulls. Mai més tornarem a tenir tant de temps per a pensar... Mai.