A veure si ara resulta que aquella
llegenda de Jaume I i el ratpenat que es va instal·lar sobre la seua tenda de
campanya avisant de l’atac sorpresa dels musulmans allà pel segle XIII té
alguna relació amb el coronavirus actual. A veure si resulta que aquell rei, segons
diuen tan pactista i estratega, va ser el primer a comprendre la importància de
deixar tranquil·les aquestes criatures alades tan fascinants i repugnants al mateix temps. A veure si és que el virus que
ens amarga l’existència ha estat hivernant des que Jaume I va estar per ací
batejant i cristianitzant pobres musulmans que no tenien la culpa de res. A veure
què, em pregunte jo. Perquè qui era Jaume I, després de tot? Un visionari? Un superheroi?
Sens dubte, aquella llegenda del ratpenat que explica, entre altres, el perquè
de la presència de tal animalet en l’heràldica d’aquestes terres, aporta dades
interessants. I bé faríem els valencians de tenir-la en compte des d’un punt de
vista no estrictament pueril i fabulós. De fet, aquell rei conqueridor que ens
llegà la nostra llengua i tot això i allò ho sabia. Ho sabia! Intuïa, per
exemple, que els musulmans havien portat els ratpenats en aquesta part de la
Mediterrània per a combatre els mosquits. I no per a ser venuts en els mercats
i devorats pels humans en forma de brou o estofat, com fan avui en una bona part de
les cultures d’Àsia i del Pacífic. I intuïa, al capdavall, que aquest xicotet
mamífer volador li faria guanyar la batalla per la ciutat de València d’una
manera molt senzilla. Com? Doncs això: deixant-lo tranquil, purament i
simplement, allí tot solet dalt de la seua tenda, manant als seus soldats que
ni se’ls ocorreguera foragitar-lo perquè
del seu soroll depenia la victòria final sobre la València de Zayyan, no debades alertaria de les intencions dels
assaltants. Com així va ser, després de tot. I és que Jaume I, de sabut, n’era un
cabàs, i segons conta la llegenda va resultar vencedor de l’escomesa gràcies a un ratpenat, ves per on. Què fer, per tant, a partir d’ara? Aprendre, només aprendre. O, en tot cas, fixar-nos
en aquell rei que es faria creus ara mateix si s’assabentara que els ratpenats
són, pel que diuen, transmissors de malalties i causants de pandèmies
internacionals. Pandèmies amb noms compostos que, per a més inri, tenen la santa
barra d’utilitzar el substantiu ‘corona’ que tantes devocions despertava, i
desperta encara avui, en un rei. És clar que aquest ja és un altre tema. I no
lingüístic, precisament. Corona, doncs? No, gràcies. Amb el terme virus ja és
més que suficient. I amb una república també! O es pensàveu que no ho anava a
dir, això?14 d’abril, quasi res porta el diari. No necessitem corona, amb el virus ja n'hi prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada