Virus sense corona. Capítol 31: 'El ratpenat'

A veure si ara resulta que aquella llegenda de Jaume I i el ratpenat que es va instal·lar sobre la seua tenda de campanya avisant de l’atac sorpresa dels musulmans allà pel segle XIII té alguna relació amb el coronavirus actual. A veure si resulta que aquell rei, segons diuen tan pactista i estratega, va ser el primer a comprendre la importància de deixar tranquil·les aquestes criatures alades tan fascinants i repugnants al mateix temps. A veure si és que el virus que ens amarga l’existència ha estat hivernant des que Jaume I va estar per ací batejant i cristianitzant pobres musulmans que no tenien la culpa de res. A veure què, em pregunte jo. Perquè qui era Jaume I, després de tot? Un visionari? Un superheroi? Sens dubte, aquella llegenda del ratpenat que explica, entre altres, el perquè de la presència de tal animalet en l’heràldica d’aquestes terres, aporta dades interessants. I bé faríem els valencians de tenir-la en compte des d’un punt de vista no estrictament pueril i fabulós. De fet, aquell rei conqueridor que ens llegà la nostra llengua i tot això i allò ho sabia. Ho sabia! Intuïa, per exemple, que els musulmans havien portat els ratpenats en aquesta part de la Mediterrània per a combatre els mosquits. I no per a ser venuts en els mercats i devorats pels humans en forma de brou o estofat, com fan avui en una bona part de les cultures d’Àsia i del Pacífic. I intuïa, al capdavall, que aquest xicotet mamífer volador li faria guanyar la batalla per la ciutat de València d’una manera molt senzilla. Com? Doncs això: deixant-lo tranquil, purament i simplement, allí tot solet dalt de la seua tenda, manant als seus soldats que ni se’ls ocorreguera foragitar-lo perquè del seu soroll depenia la victòria final sobre la València de Zayyan, no debades alertaria de les intencions dels assaltants. Com així va ser, després de tot. I és que Jaume I, de sabut, n’era un cabàs, i segons conta la llegenda va resultar vencedor de l’escomesa gràcies a un ratpenat, ves per on. Què fer, per tant, a partir d’ara? Aprendre, només aprendre. O, en tot cas, fixar-nos en aquell rei que es faria creus ara mateix si s’assabentara que els ratpenats són, pel que diuen, transmissors de malalties i causants de pandèmies internacionals. Pandèmies amb noms compostos que, per a més inri, tenen la santa barra d’utilitzar el substantiu ‘corona’ que tantes devocions despertava, i desperta encara avui, en un rei. És clar que aquest ja és un altre tema. I no lingüístic, precisament. Corona, doncs? No, gràcies. Amb el terme virus ja és més que suficient. I amb una república també! O es pensàveu que no ho anava a dir, això?14 d’abril, quasi res porta el diari. No necessitem corona, amb el virus ja n'hi prou!