diumenge, 19 de juliol del 2009

Juliol i el Tour

No hi ha dubte que l’esdeveniment més popular del mes de juliol, a banda és clar de San Fermín i les respectives festes locals i comarcals, és el Tour de França, una espècie de corriol amb rodes que cada vesprada substitueix els també populars i tradicionals documentals d’animals i excursionistes amb motxilla. Una pena, però també un encert. Aquesta carrera duu encastada anys i panys a la nostra rutina, just en acabant de dinar, quan molts ens disposem a prendre café i esperem amb impaciència que Jordi Hurtado, el sempitern presentador de Saber y Ganar, deixe de donar-nos la llanda. El Tour és una referència obligada a les vesprades de juliol, un descans absolut que també ens demostra que hi ha rituals socioculturals capaços de mantenir l'atenció malgrat que ens entre la son i l’etapa siga plana i avorrida, perquè sempre ens quedarà el paisatge!. A més, enguany ha passat per Barcelona, tot un colp simbòlic sobre el qual la Volta a Espanya hauria de reflexionar. Les coses com siguen...

1 comentari:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Sí, arribe tard, però sóc un fidel lector dels teus textos!!! Només volia donar fe de la "passada" del tour per Barcelona, tant pel fet efímer com per la fotracà de pasta que l'ajuntament s'ha gastat en l'event: propaganda a dojo, reasfaltats de carrer (evidentment, només pels carrers per on passaven les bicicletes), talls de trànsit, control policial,... Però certament cau més simpàtic el Tour que la Vuelta... Pour quoi? Ustedes sabrán.

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.