dimarts, 29 de setembre del 2009

Pont de ferro. A la vora del Xúquer

També és un costum molt arrelat entre els habitants d'aquestes terres valencianes anar a contemplar els desperfectes que cada any pel mes de setembre causa la gota freda. Ho dic perquè ja ve sent un clàssic des que visc a la Ribera admirar el riu Xúquer al seu pas pel pont de ferro. Per a bé o per a mal, la virulència amb què baixa el seu cabdal recorda que qualsevol dia es pot fer realitat la dita amenaçadora que caracteritza els veïns d'aquesta localitat: Algun dia diran, ací estava Alzira.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sergi el teu blog es la canyaaaaaaaaaa, sobretot la seccio refranera!! Congratulations my friend...

El perdiguer

Anònim ha dit...

Que gràcia m'ha fet i quanta raó tens. A Cullera la gent també va als ponts a vore com baixa el riu, de fet és de les poques vegades que baixa aigua perquè des de fa temps el riu ja no desemboca a la Mediterrània, més bé, la Mediterrània entra pel Xúquer. Un beset parsimònia

Arnau Boix i Pla ha dit...

No "Volem el Xúquer Viu"? Ahí tens dos tasses.

Només pel nom, Al-Jazira ja tindria un risc al respecte des que la van batejar, no?

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.