dimarts, 29 de setembre del 2009
Pont de ferro. A la vora del Xúquer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari

- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
3 comentaris:
Sergi el teu blog es la canyaaaaaaaaaa, sobretot la seccio refranera!! Congratulations my friend...
El perdiguer
Que gràcia m'ha fet i quanta raó tens. A Cullera la gent també va als ponts a vore com baixa el riu, de fet és de les poques vegades que baixa aigua perquè des de fa temps el riu ja no desemboca a la Mediterrània, més bé, la Mediterrània entra pel Xúquer. Un beset parsimònia
No "Volem el Xúquer Viu"? Ahí tens dos tasses.
Només pel nom, Al-Jazira ja tindria un risc al respecte des que la van batejar, no?
Publica un comentari a l'entrada