Doncs no, a mi no em fa cap
llàstima. Tanta inversió i tanta història. Tanta escullera i tanta llet. Encara
ens passa poc! Què volem, després de tot? Més turisme o més trellat? Ale a la
merda, ja! Un temporal de llevant és un temporal de llevant, ni més ni menys,
normalment atenuat, altres molt violent, però és el que és. I pel que es veu, mai no deixarà de ser-ho, ni mai deixarà de visitar-nos, tot al contrari, ens
assetjarà cada vegada amb més freqüència, i destruirà més, i donarà més
maldecaps als responsables municipals corresponents. I tot això i allò.
Solucions? Només una. Per això m’alegre que, almenys, després del desastre,
algú, -algun alcalde díscol, vull dir- haja alçat la veu i ho haja dit, amb tot
el que això comporta. Deconstruir. És a dir, eliminar construccions
antinaturals a vora mar i, ja de pas, deixar d’invertir quantitats ingents de
diners que, al remat, no valen per a res. Pegots! I així fins a l’any que ve.
Va, home, va! Més tard o més prompte, caldrà fer aquest pas. I caldrà fer-lo
sense por, assumint que això ocasionarà pèrdues de simpaties per part d'alguns veïns, i d'alguns hostalers, i d'alguns propietaris d'hotels. De ben segur, també comportarà pèrdues de vots, i d'alcaldies. I de poders omnipotents. I de tot. Però caldrà
fer-lo.
Levante feliz? Els turistes
no venen a l’hivern, només venen a l’estiu. I beuen cerveses a recer d’un
para-sol, i mengen pipes asseguts en
los
banquitos del paseo, i pesquen morralla des de les roques protectores, i
se’n tornen a casa entusiasmats perquè han vist una pluja d’estrelles en plena
nit de Sant Llorenç. Oh, que bonic! Potser saben que a vora riu, no s’ha de fer
niu; però la majoria no saben que a vora mar, tampoc cal fer llar. Així que no,
no em fa cap llàstima, en definitiva, tot el que ha passat. O sí. Perquè, al
cap i a la fi, jo he nascut ací, i visc ací, i contemple amb impotència com
després d’un error, no ve una solució, sinó que ve un altre error, i un altre,
i un altre. I així successivament fins que la nostra Mediterrània es transforma
en un abocador i ens demostra que no som més que això: vulgars ninots
panxacontents que entropessem una vegada i una altra en la mateixa pedra.
Quotidianament. De manera estricta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada