dissabte, 28 de gener del 2012

Sornegueria

La sornegueria és un humor simple, una repetició contínua de tòpics, acudits i frases cèlebres sense massa gràcia que acaben sent efectives i, en conseqüència, gracioses, quan esdevenen motiu de burla. Si més no, un joc de lògiques tallants present a les diferents celebracions populars que s’hi donen amb motiu d’algun esdeveniment mediàtic, com ara un partit de futbol. Un Madrid-Barça, per exemple. La sornegueria, a més a més, és un humor molt valencià, que ens identifica, present en les nostres rutines des de fa temps immemorials i viu encara a pesar de la penetració de l’anomenat humor intel·ligent. D’altra banda, en uns temps on l’apatia, la sequedat i el desarrelament avancen sense fre, convindria fer bandera d’aquest tipus de costums, perduts i arraconats en gran mesura per aquelles contrades on la tendència és parlar una llengua distinta al català, el castellà fonamentalment; per aquelles ments que només validen l’humor propi dels programes de televisió, els monòlegs i les barbaritats desenfrenades que inunden el present. Realment, convindria fer-s’ho mirar.




Una imatge sorneguera

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.