divendres, 29 d’octubre del 2010

Esnobisme català

Un exemple de coentor catalana que es repeteix a diari en els mitjans de comunicació que emeten en castellà, això és pràcticament tots, és aquell que situa a un o una parlant de català oriental al front d’un programa televisiu o radiofònic. Si un s’hi fixa bé, comprovarà de seguida la hiperbòlica i acusadíssima pronúncia que s’hi empra per fer referència a qualsevol paraula intraduïble, topònims i antropònims bàsicament. És un autèntic show. De sobte, com si a totes i a tots els entrara la rauxa per demostrar la seua catalanitat, sonoritzen, palatalitzen, neutralitzen i velaritzen de manera més que notòria totes les grafies possibles i per haver. I no, no és necessària tanta exageració. Val que un se senta molt orgullós de pertànyer a una cultura i que, per desgràcia, no hi haja espais suficients per usar la nostra llengua, a molts no ens ho han d’explicar això, però em fa la sensació que a l’oient “nacional”, o a l’espectador en general, li importa un rave. Al capdavall de fet, l’única cosa que se’n desprén és un esnobisme que tira de tos, equivalent en gran mesura a la coentor valenciana que tantes entrades glorioses ha donat a aquest costumari. Ningú està lliure de pecat per tant, ni tan sols aquells que tant controlen la prosòdia i fonètica catalanes però que a l’hora de la veritat i per exigències del guió parlen en espanyol, pur i dur. La realitat s’imposa, malauradament. L’ESTAT, dit així en majúscula, penalitza. D’això, els valencians, en sabem un fum...
La cadena SER, un dels principals bastions de l'esnobisme català

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Pero quanta rao tens amic meu...en breu rebras noticies meues!!

Molts besets...El Perdiguer

XescoArechavala ha dit...

jo crec que sona més exagerat del que realment és. Quant estàs sentint una conversa en castellà i de sobte sents una paraula en català ben pronunciada, sona exagerat, però no crec que ho facin per exagerar, sinó que sona estrany pel contrast. I ho trobo bé, prefereixo aixó a que diguin la mateixa paraula en castellà!

Secretari ha dit...

A mi em dóna la sensació contrària, que s'exagera i prou. Però bé, potser tens raó quan dius que millor això que res. Ens conformem amb poc nosaltres, la veritat que sí.

tardido kusticiero ha dit...

la ser, la ser...BUTANITO al poder!!!
Això sí que eren programes de ràdio:
"abrazafarolas", i no el de la Morena aquest.

Visca l'esnobisme català del butanito: pi, pi.. goooool en LA CONDOMINA (ben prop d'on vivies tu, eh?)

SALUT, COMPANY!!!!!!

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.