Dues cultures, un esport. Kultura bi, kirol bat

Sovint s’opta per depredar el territori, altres per engegar projectes fantasmagòrics, de tant en tant, massa de tant en tant, per anar en contra del sentit comú, i les més de les vegades per voler transmetre una imatge antinatural, llunyana, sempre aliena a la identitat d’una persona, d’un poble o d’una col·lectivitat. Una selva, en definitiva. Una selva que per desgràcia és la nostra. Contràriament, hi ha pobles que opten per potenciar les arrels que l’han d'enfortir, on encara es pot veure l’estampa dels vells prenent la fresca i la vivesa dels xiquets jugant a raspall pels carrers i per les places, on tot plegat es respira quotidianitat, on el temps no s’atura però tampoc corre. Genovés, a la Costera, és un poble lliurat a la pilota valenciana, el seu producte, la seua religió, la seua manera de subsistir. I al Genovés, curiosament, s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana un encontre cultural-esportiu amb el País Basc al qual jo mateix he tingut el privilegi d’assistir. M’ha servit per a molt, per aprendre com funciona el nostre esport, per a comparar el joc del nord i el pròpiament valencià, per a gaudir. Però per sobre de tot, m’ha servit per a una altra cosa: per a comprovar que encara existeixen llocs on l’ídol de masses no és Villa, ni Raúl, ni Messi, sinó tot al contrari un tal Paco Cabanes, un home del poble convertit en mite i que viu inconscient de representar la gent que no es rendeix a la mediocritat ni al progrés que avança sense remei per aquest terreny tan nostre que es diu País Valencià.