 |
| Caiguda d'escala |
Sí, en efecte, no
hi ha dubte que el present i el futur de la pilota valenciana passa per les
mans de Francesc Xavier Puchol, més conegut en els trinquets com a Puchol II,
un jugador extraordinari, compromés amb l’ofici, un jove de Vinalesa que
atresora el millor repertori de la nissaga que va iniciar son pare allà pels
anys vuitanta en ple cor de la comarca de l’Horta de València. Un pilotaire
elegant i calculador, que representa, a més a més, tot allò que la pilota mereix
i necessita: transmissió i professionalitat. Fa goig veure jugar aquest pilotaire, la veritat.
Potser influeix el fet de trobar-se’l en un trinquet ple de gom a gom, en una
partida d’aquelles que creen afició i enfrontat a un escaleter exquisit que no necessita
presentació perquè el seu nom ja ho diu tot: Genovés II. Tot això és
cert, i també moltes altres coses, però calia remarcar-ho per a entendre millor l’abast de partides com la que
ahir 11 de juliol em va situar en el trinquet Tio Pena de Massamagrell (l’Horta).
Un pilotaire que perdia 45-25 i que ho tenia tot en contra, més que negre, però que no es rendia, tot al contrari,
continuava en la brega, sense a penes marmolar al mitger que l’acompanyava,
sense un mal gest ni cap recriminació, constant, plàstic, molt tècnic, amb una
varietat de colps que alguns dels qui sovint fan fotografies valoren com el que és, un
art, si més no l’art de colpejar la vaqueta amb la gràcia dels més grans, amb un classicisme contundent. 60-45, resultat final. Perquè
Puchol II és el número 1, incontestable, molt capaç d'omplir trinquets caiguts en l'oblit, molt capaç també d'enfervorir els més menuts del seu poble, que l’admiren
perquè en part se’n deuen identificar gràcies a la seua alegria i motivació. La gent, l'afició, nota aquestes coses, ja ho crec que sí. I els més menuts també, evidentment. Ja ho
pot ben dir, per tot, el món dels trinquets, que ha trobat una nova figura a la qual
seguir amb determinació. Ja li ho poden agrair aquests temps incerts on jugadors genials com Puchol II sorgeixen del no res més absolut, sols i
sense ajudes. Com sempre, per altra banda. Cavallers bragats que caminen amb
fermesa sense que ningú recompense com toca el seu esforç i la seua tenacitat,
dedicats en cos i ànima a la pràctica d’un joc arrelat al poble però històricament maltractat. Un joc que, en definitiva, lluita per sobreviure entre les aigües fosques
i deshonestes del progrés i la uniformitat que ens envolta. Endavant, per tant,
Francesc Xavier Puchol. Perquè ja no hi ha marxa enrere. El teu camí ja és imparable.
 |
| Partida espectacular amb resultat de 60-45 per als rojos |
Per si voleu seguir la marxa de la Copa Diputació, que conclou diumenge al trinquet de Llíria:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada