La veritat és que
recomanar algun poble o paratge de particular bellesa sempre em causa un poc de
temor pel que pot suposar d’atracció de visitants sense cap sentit estètic ni
costumista, però donades les circumstàncies de calor que cal aguantar cada
estiu per aquest raconet del país, per fi m’he decidit a parlar d’un llogaret
molt especial on prendre el bany és un dels plaers més refrescants als que un
pot lliurar-se. Perquè en realitat, només cal deixar-se dur, en aquest cas per
la corrent. I és que Sumacàrcer és un poble encantador, un llogaret a cavall de
la Ribera, la Costera i la Canal de Navarrés, guardià de la delicada línia que
separa el valencià del castellà, banyat pel riu que li dóna la vida, l’harmonia, la pau i l'alegria, el Xúquer, el Xúquer viu, el mateix que pretenen eixugar els nostres governants amb decrets i regulacions de dubtosa honestedat. Tot siga per a omplir les
piscines dels belgues que arriben en massa a les comarques costaneres! Un poble
necessari per a qui sap apreciar la tendresa dels carrers de poble, el soroll
de les motets dels iaios que tornen del camp, la quotidianitat de les partides
de raspall, el cant dels pardalets, l'ambient acollidor de les cases de llaurador, la frescor d'un bon meló d'Alger, el
toc de les campanes que criden a missa... Una delícia a l’abast dels més
conscienciats pels reductes del seu territori. Parada obligatòria dels
ciclistes que busquen el caliu d’un esmorzarot i dels caminants que segueixen
les revoltes del riu més emblemàtic dels valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada