No per ridícula, però sí per freqüent, la mania de dir feliç any i no bon any s’ha convertit ja en un costum lingüísticament erroni que ha possibilitat, fins i tot, veure-ho reflectit pels llums que envaeixen les places i els carrers. No cal dir, en aquest sentit, que d’igual manera que de feliz Navidad diem bon Nadal, també deuríem fer el mateix a l’hora de felicitar l’any. Del contrari, només caurem en vulgars traduccions que en res ajuden a visualitzar el procés de degradació de la llengua catalana per terres valencianes. I això sense comptar en altres de millors: nit bona en comptes de nit de Nadal; o nit vella en volta de nit de cap d’any. Però bé, al cap i a la fi, com diuen alguns, tampoc és qüestió d'escalfar-se. Avui només és dos de gener i les modes són les modes, a pesar de tot. Us deixe per tant. FELI...; BON ANY a totes i a tots. dissabte, 2 de gener del 2010
Bon i correcte any 2010
No per ridícula, però sí per freqüent, la mania de dir feliç any i no bon any s’ha convertit ja en un costum lingüísticament erroni que ha possibilitat, fins i tot, veure-ho reflectit pels llums que envaeixen les places i els carrers. No cal dir, en aquest sentit, que d’igual manera que de feliz Navidad diem bon Nadal, també deuríem fer el mateix a l’hora de felicitar l’any. Del contrari, només caurem en vulgars traduccions que en res ajuden a visualitzar el procés de degradació de la llengua catalana per terres valencianes. I això sense comptar en altres de millors: nit bona en comptes de nit de Nadal; o nit vella en volta de nit de cap d’any. Però bé, al cap i a la fi, com diuen alguns, tampoc és qüestió d'escalfar-se. Avui només és dos de gener i les modes són les modes, a pesar de tot. Us deixe per tant. FELI...; BON ANY a totes i a tots. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
6 comentaris:
Igualment mariiiiii. Lau.
Així m'agrada Secretari. Ensenyant, ensenyant...tota la vida estaras ensenyant la nostra llengua i això et fà gran. Immens diria jo.
Bon Nadal
El perdiguer.
Molt bé, secretari. De vulgars traduccions, en tenim moltes. Per exemple, la nostra estimada comarca ha estat sempre mal traduïda.
Com tu saps, erròniament se li diu "Vega Baixa". I pocs anomenen aquesta bella comarca del sud del país valencià com cal;
BAIX SEGURA.
Primera, la comarca que nomenes de bella no té res. Si de cas, només un riu que fa pudor i unes correnties que fan d'abocador. Segona, si alguna cosa bona hi tenia era el poeta Miguel Hernández. Però ara el maltracten premiant poemaris que res tenen a veure amb el seu esperit ni amb la seua identitat.
I tercera, ja està bé de parlar d'una comarca que té com a únic senyal distintiu la Central Rock i las playas de Torrevieja. DIGUEM NO AL BAIX SEGURA!. Per favor, ja està bé.
Secretari, secretari... no emprenyes José Antonio. Tu ja saps que, qui perd els orígens perd la identitat...
Eixa pregunta em feia precisament l'altre dia! Crec que només tinc la malastrugança d'errar en una de les expressions que comentes, tracte doncs de redimir-me en el comiat: BON ANY!
Publica un comentari a l'entrada