Jo no volia, però després d’algunes solitàries i persistents insistències, per fi m’he decidit a recordar un passat no molt llunyà i no massa encisador per les inhòspites terres del sud profund, profundíssim, del país. I és que tancades les ferides, mai no està de més rescatar algunes actituds i imatges certament idíl·liques d’aquelles contrades com ara la terreta blanca d’escurar que domina el terreny; o com les àrides i estèrils llimeres arraconades per les cases il·legals; o com l’aigua que es filtra a través de conductes sospitosos que arriben a les llars; o com els trinquets polsosos que s’acumulen als instituts de secundària sense solució d’usdefruit per part dels alumnes i els professors; o com la gran admiració per la llengua dels valencians que pul·lula per l’ambient; o com la netedat del riu Segura... Per què no comentar, ja que ens hi posem, la veneració majoritària que senten els veïns d’aquella zona per uns temps foscos que encara bateguen per places, esglésies i carrers: JOSE ANTONIO PRESENTE, en nuestros corazones. dijous, 24 de desembre del 2009
Dies de nostàlgia
Jo no volia, però després d’algunes solitàries i persistents insistències, per fi m’he decidit a recordar un passat no molt llunyà i no massa encisador per les inhòspites terres del sud profund, profundíssim, del país. I és que tancades les ferides, mai no està de més rescatar algunes actituds i imatges certament idíl·liques d’aquelles contrades com ara la terreta blanca d’escurar que domina el terreny; o com les àrides i estèrils llimeres arraconades per les cases il·legals; o com l’aigua que es filtra a través de conductes sospitosos que arriben a les llars; o com els trinquets polsosos que s’acumulen als instituts de secundària sense solució d’usdefruit per part dels alumnes i els professors; o com la gran admiració per la llengua dels valencians que pul·lula per l’ambient; o com la netedat del riu Segura... Per què no comentar, ja que ens hi posem, la veneració majoritària que senten els veïns d’aquella zona per uns temps foscos que encara bateguen per places, esglésies i carrers: JOSE ANTONIO PRESENTE, en nuestros corazones. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
10 comentaris:
Gràcies, estimat secretari. Com afirmava el gran mestre del futbol; "tengo la gallina de piel".
Aquesta entrada (supera, fins i tot, l'entrada que li féu Goico a Maradona) em deixa sense paraules. És el millor que he llegit mai. Sembla mentida com, en dos anys, has aprés la vertadera essència del BAIX SEGURA. Recorde com, injustament, al principi t'anomenaven "extraño". Ara però, estarien orgullosos de tu. Veig que, per fi, has entés el tarannà de la nostra gent del sud. Només t'has deixat per comentar el personatge més estimat que tenim; "Sergi, un tallaissss" et preguntava amb estima el millor cambrer del baix segura.
Una altra vegada, Sergi, et done les gràcies. Però, deixa'm dir-te una cosa, eixe "passat no molt llunyà" que dius, prompte es convertirà en un "futur no molt llunyà". Aleshores El BAIX SEGURA ho agrairà, i Borja de Bigastre també. I, per suposat, jo també ja que et cobraré 400 euros del lloguer i tindràs llum que, tu pagaràs, però, jo no.
Bon nadal i salut ORIOLANA
I després d'aquesta presentació, encara vols que accepte l'apartament en Torrevieja-Alicante? crec que em quede amb el viatge a NY. Molts besets des de terres llunyanes.Lau.
LAU, al PAPERO MENUT segur que li agradaria Torrevella. Allà podria muntar un restaurant per a fer bones paelles.
Salut oriolana i, com no, vallera.
Una abraçada i que vaja bé.
Al papero menut li agrada més el Marenyet que Tirrevieja, que quede clar!!
D'això res, com el mareny de torrevella no hi ha res.
Salut companys, i bon nadal.
Sabeu qui sóc, no?
Papero de la Vall, eres el papero que jo pense? hahaha, que fort, com has arribat ací? coneixes al Sergi?ja em diras. Lau.
No, dona. Jo, comparat amb el papero de la vall, sóc el papadelta de la vall que va viure amb Sergi a Oriola i va gaudir de la paella amb vosaltres.
Desconosío, ese eh un desconosío. Uff, que dur!
La veritat es que no conec el mareny de Torrevieja, però si les paelles ixen igual de bones que en Cullera, m'apunte a una!! salut amics.
El Perdiguer
Ai mare, "jo no volia", "jo no volia"...però, és l'entrada que més està durant, eh?
José Antonio Moreno estaria orgullós del seu deixeble oriolà ja que aquest costumari està vivint de "Dies de nostàlgia"... oriolana, com no.
Secretari, feliç any nou!!!!
Publica un comentari a l'entrada