Potser fou l’espessa boira psicodèlica que envoltava l’espai, potser fou la contínua llista de clàssics que es van entonar per a glòria dels molts incondicionals allí reunits, o potser és que alguns portàvem massa temps desitjant que The Wailers desembarcaren a València per recordar-nos el llegendari Bob Marley i una de les seues obres capitals: Exodus. Però la sensació general és que el concert fou massa curt. I no per l’escassa hora i mitja de música que oferiren, certament podien haver-ho allargat un poc més; ni tampoc pel breu regust de pau i benestar que a un li deixen peces com Jammin o Redemption song, sinó perquè després de tot el recital costa abandonar una sala a petar de gent sana, tranquil·la, tan sols preocupada de gaudir d’una vertadera religió, el reggae, harmònica i pacífica mescla de ritmes africans, melòdics i sempre gustosos de sentir. I de percebre i olorar, per descomptat...dilluns, 16 de febrer del 2009
Brosseta psicodèlica
Potser fou l’espessa boira psicodèlica que envoltava l’espai, potser fou la contínua llista de clàssics que es van entonar per a glòria dels molts incondicionals allí reunits, o potser és que alguns portàvem massa temps desitjant que The Wailers desembarcaren a València per recordar-nos el llegendari Bob Marley i una de les seues obres capitals: Exodus. Però la sensació general és que el concert fou massa curt. I no per l’escassa hora i mitja de música que oferiren, certament podien haver-ho allargat un poc més; ni tampoc pel breu regust de pau i benestar que a un li deixen peces com Jammin o Redemption song, sinó perquè després de tot el recital costa abandonar una sala a petar de gent sana, tranquil·la, tan sols preocupada de gaudir d’una vertadera religió, el reggae, harmònica i pacífica mescla de ritmes africans, melòdics i sempre gustosos de sentir. I de percebre i olorar, per descomptat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
4 comentaris:
Total, una nit memorable i multisensorial... quina envejeta de concert! No pots penjar alguna foto d'"ambient" (amb boira i tal...)?
Concert fàcil.... com fàcil és passar-s'ho be gaudint dels The Wailers! Llarga vida al reggae
i els cangretes, petilles...xe que no et convida ningu a fumar una bona maria o que? sincerament no crec que les fotos eixiren molt clares,jejeje. besets del Ramon que esta tot sol i la seua dona ni el telefona per dir/li que esta be. haure d-enviar/li un mail?
I a més com be deia el Sergi va ser el primer concert d'un dels asistents!!!! Per a començar en bon peu.
E
Publica un comentari a l'entrada