La cara d'aquest personatge ho diu tot |
Potser una de les
solucions més viables per a afrontar els llastimosos tancaments de ràdios i
televisions en català al País Valencià -l’últim cas ha sigut el de Catalunya
Ràdio- és no fer ni puto cas del que diuen els principals agents implicats en
tals maniobres, polítics bàsicament. Perquè més d’un ciutadà d’aquestes terres,
entre els quals m’incloc, ja comença a estar-ne fart, però que molt fart. És
més, el tema ja dóna asco, i si
dic asco així, en castellà, és perquè
faig meua la justificació d’un il·lustre paisà segons el qual dir fàstic
sona massa fi, és a dir, no acaba de definir la magnitud dels despropòsits i
les manipulacions que cada dia i cada nit patim els valencians. A més a més,
sempre ens quedarà Internet, espai on la nostra llengua, el català, resisteix dignament, des d’on escoltaré, per exemple, un dels meus
programes favorits, la TDP, això és la Transmissió d’en Puyal, el lloc dels
aficionats del Barça per excel·lència, allà on la pedagogia futbolística i
lingüística pren força gràcies a un dels més grans professionals de la ràdio en
general, el mateix Joaquim Maria Puyal. No estaria de més, per això, que els
qui llegiu ara aquest article us prengueu la molèstia d’escoltar l’àudio que us
adjunte un poc més avall, autèntica dinamita del mestre en qüestió on es diu
tot el que s’ha de dir sobre la censura i els atacs repugnants als
catalanoparlants valencians, a tots aquells que simplement desitgen que tota
aquesta colla de desgraciats que ens governa se’n vaja a fer punyetes i deixe
la llengua en pau d’una puta vegada. Ho sé: queda lleig parlar d’aquesta
manera, allunyat de l’esperit bucòlic i tendre d’aquest costumari, però és que és
necessari. Aquesta gentola hipòcrita, cínica i corrupta que ocupa els seients
del poder institucional no estima el valencià, el nostre català. Puntualitze:
no estima res que no siga del seu interés privat, o del seu interés econòmic més
aviat. Tanmateix, pel que fa al cas concret de la llengua, ni la parlen, ni la lligen, ni
l’escriuen, ni la respecten, ni res de res. Tot allò que sona diferent a
l’espanyol no només els importa una merda, sinó que els molesta, és el seu
particular gra en el cul, i espere que algun dia els esguite. Tot d’una asquerositat sublim. Que quede claret. I
que no s’oblide. Per mi, poden tornar al contenidor de plata d’on van eixir.
Perquè tot el que tinc dins és odi!
Puyal es despatxa ben a gust. Les seues paraules són plenament compartides per aquest costumari:
2 comentaris:
L'altre dia llegia no se on que al País Valencià existeixen més de 300 emissores il.legals......però clar, al PP només li interessaven les que parlaven català.
Què tristor de País.
L.
Sort que ens queda Internet, ara bé, que potser copien al xinos i comencen a tancar-les. Ja seria la òstia! Comparteixo plenament les paraules de indignàcio i odi, així com les del mestre Puyal.
Publica un comentari a l'entrada