diumenge, 21 de juliol del 2013

Taurons a la Mediterrània


Tintorera abatuda a Port Saplaya (Alboraia)






















Sol ocórrer cada estiu i, malgrat això, no deixa d’escandalitzar el personal que envaeix les platges d’aquest raconet del país. Els taurons, efectivament, són un tema recurrent, més encara si es deixen veure per la costa o apareixen agonitzants a la vora de la mar, cas per exemple d’unes tintoreres que recentment han sigut notícia per les platges d’Alboraia (l’Horta) i han espantat la caterva de turistes convertits en gambes que aquests mesos donen a València renom internacional. Gràcies a Déu! Als taurons, en qualsevol cas, se’ls té pànic, arrosseguen una mala fama llegendària engrandida per aquell clàssic del cine conegut per tothom i que va encetar un seguit de tòpics que s’allunyen de la realitat més immediata, això és que els esquals, sobretot els que poblen la costa mediterrània, presenten signes de desaparició. I els presenten, fonamentalment, perquè no se’ls cuida, o millor dit, no es cuida gens el seu hàbitat, que està degradat, sotmés a l’imperi de la massificació del litoral, assetjat per la sobreexplotació pesquera, en concret per aquesta tècnica de pesca que en català rep el nom de bou i que resulta mortífera i sagnant, no debades no és selectiva i destrueix el fons marí. Costa imaginar, doncs, que algú no haja posat límit a tal despropòsit, però així és, per a desgràcia de les espècies de taurons més comuns o amb més interés comercial al País Valencià: l'agullat i l'agullat xato, el gat, la moxaina, el caçó, la mussola, el peix guilla i, com no, la mateixa tintorera. Veurem fins a quan duren...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Xè, la tintorera està bona per a menjar i la venen a Mercadona!

Secretari ha dit...

A saber el que et venen a tu a Mercadona! Jo no em fiaria ni un pèl d'una empresa com eixa.

Sedna a Bord ha dit...

Home, trobe que reduïr la peixca d'arrossegament a "sagnant i mortífera" no és correcte ni respectuós amb la gent que de manera honrada es guanya amb ella la vida. L'impacte del bou sobre el fons marí és mínim, s'arrastra sobre fons arenosos i no posidònia ni fons coralígens... vaig escriure un article sobre l'assumpte fa uns mesos...

http://www.nonada.es/2013/04/pesca-xabia-lhoritzo-incert-de-la-mar.html

Secretari ha dit...

Sí, pot ser tens raó, sobretot en allò que dius sobre la gent que es guanya la vida així. Segurament no en té cap culpa i, a més a més, sol ser gent que s'estima la mar més que ningú. Per desgràcia, però, no crec que tots tinguen la mateixa sensibilitat que tu, ni que tants altres en siguen conscients del que passa amb l'arrossegament. La crítica no era a nivell local, sinó general. gràcies de totes formes per aportar la teua visió.

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.