
dimecres, 7 d’abril del 2010
Estar com una cafetera

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari

- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
3 comentaris:
Tant sols una reflexió: què és el que hem de mantenir, el costum, l'acte o l'instrument amb el qual elaborem l'acte. Jo gaudeixo fent-me un bon cafè expres un dissabte per la tarda... el que m'agrada és l'escenari, la situació. Com es fa el cafè, per mi entra en un segon lloc, així que tant se me'n fot que sigui una cafetera expres o una de clàssica... la qüestió és que el café estigui bo!
Desde l'extranger s'anyora fer una cafetera. Banyar el cafenet amb una miqueta de conyac o whisky, les pastetes, mmmmm...Estobar-me a l'hombra de la parra i sentir com m'adorm el peta que he fumat despres d'una bona paella. Amb la vostra comanyia clar!!
El Perdiguer
No es tracta de mantenir res, Xesco.Tan sols volia denunciar el fet que les cafeteres tradicionals tenen els dies comptats. I sí, estic d'acord amb tu en què l'important, a banda del sabor, és l'escenari on s'hi pren el cafè. Pel que fa a la resta de coses relacionades amb el tema en qüestió, crec que deuríem reflexionar més sobre els residus que provoquen les càpsules de la Nespresso.
I Ramon, mira que eres popular!. Tan sols t'ha faltat afegir al comentari la casalla Cerveró i el meló d'alger del Marenyet.
Au companys. Gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada