Coentor pel món

A pesar de les successives crides al boicot que he llançat des d’aquest costumari, l’altre dia vaig sucumbir a la desídia i vaig estacionar el comandament a Canal 9. No per comprovar la manipulació que s’aplica als noticiaris, que és per a cagar-se certament, sinó per veure un programa que porta com a títol "Valencians pel món", una autèntica oportunitat perduda pel que suposa de recreació en el tòpic i insistència en la mediocritat. En primer lloc, vaig quedar-me al•lucinat amb uns personatges d’Alacant que mentre ballaven arrimaven el pardal a unes mulates de la República Dominicana, tot per demostrar la festa que porten en aquell país. En segon lloc, un figura també del sud agafava un grapadet de sorra de la mar i traçava una metàfora realment captivadora, evidentment en castellà: Es como el azúcar que se deshace en el café. Pam! I per últim, per allò de representar el caràcter nostrat en l’exterior, el programa va traure un grup de valencians ben entradets en anys que cuinaven una paella, una grandíssima ocasió per regalar-los, gentilesa del programa, una brusa a joc amb el mocador faller que duien al coll. Ai mare. Arribat aquest punt, es preguntarà el meu estimat lector si vaig aguantar tot l’espectacle assegut estupefacte, sense canviar de canal o sense fumar-me un carquinyol. Doncs no, es pot ser idiota però no tant. Al capdavall, calia estar preparat per a una catarsi concloent molt d'acord amb l'esperit de la televisió pública dels valencians: una dona recordava amb el fervor i el plor característic la nostra mare de déu. Visca la Geperudeta, eta!