dimarts, 24 de novembre del 2009

SIN NOTICIAS DE GURB. Eduardo Mendoza

Amè, divertit, entretingut i apropiat per a les èpoques en què el personal duu massa coses en el cap i no es pot parar a llegir grans obres literàries: Sin noticias de Gurb d’Eduardo Mendoza. Recomanable per aquells que encara no l’han llegit i tinguen ganes de retrocedir a aquells anys de la Barcelona preolímpica en què tot tenia un regust tan nou i alhora tan còmic. Un riure assegurat, una sàtira contínua. I ja van trenta-sis edicions.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonissim!!! m'han dit que estan fent o ja han fet la pel.li, es de veres?
Bo, de Mendoza es recomanable qualsevol llibre. M'ha fet riure molt aquest home.
Ens veiem prompte xavalet!!! Un bes. Lau.

XescoArechavala ha dit...

Que gran Mendoza! Aquesta setmana m'he comprat l'últim llibre seu (tres vidas de Santos) i tot i no ser impressionant, es deixa llegir entretingudament... La ciudad de los prodigios, per a mi, un llibre de referència!
Salut!

Arnau Boix i Pla ha dit...

Jo m'he acabat fa molt poquet "La ciudad de los prodigios" i done fe del comentari d'en Xesco, realment m'ha semblat prodigiós!
De Mendoza i de Gurb no puc negar que ocupen un lloc preferent al meu imaginari literari:

http://plaiboix.blogspot.com/2009/01/noticies-de-gurb.html

Has vist com aprofite per fer-me propaganda??? ;-)

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.