No hi ha dubte que l’esdeveniment més popular del mes de juliol, a banda és clar de San Fermín i les respectives festes locals i comarcals, és el Tour de França, una espècie de corriol amb rodes que cada vesprada substitueix els també populars i tradicionals documentals d’animals i excursionistes amb motxilla. Una pena, però també un encert. Aquesta carrera duu encastada anys i panys a la nostra rutina, just en acabant de dinar, quan molts ens disposem a prendre café i esperem amb impaciència que Jordi Hurtado, el sempitern presentador de Saber y Ganar, deixe de donar-nos la llanda. El Tour és una referència obligada a les vesprades de juliol, un descans absolut que també ens demostra que hi ha rituals socioculturals capaços de mantenir l'atenció malgrat que ens entre la son i l’etapa siga plana i avorrida, perquè sempre ens quedarà el paisatge!. A més, enguany ha passat per Barcelona, tot un colp simbòlic sobre el qual la Volta a Espanya hauria de reflexionar. Les coses com siguen...
1 comentari:
Sí, arribe tard, però sóc un fidel lector dels teus textos!!! Només volia donar fe de la "passada" del tour per Barcelona, tant pel fet efímer com per la fotracà de pasta que l'ajuntament s'ha gastat en l'event: propaganda a dojo, reasfaltats de carrer (evidentment, només pels carrers per on passaven les bicicletes), talls de trànsit, control policial,... Però certament cau més simpàtic el Tour que la Vuelta... Pour quoi? Ustedes sabrán.
Publica un comentari a l'entrada