dimarts, 14 d’abril del 2009

EL JARDÍ DE LES SENDERES QUE ES BIFURQUEN, Jorge Luis Borges

És increïble el que poden donar de si uns quants dies de descans. Amb un poc d’encert poden convertir-se en un privilegi a través del qual podem nadar i passejar per platges virginals o tombar-nos durant llargues estones en la sorra de la mar. Vacances. Jornades senceres de calma que també ens permeten jugar a jocs de taula i conversar a ritme d’olives i cerveses. Dies de festa que ens fan romandre absorts cara a la tele, bé gaudint del futbol del Barça, bé engolint-nos quantes més pel·lícules millor. Com a remat, la lectura d'un conte críptic i vertaderament indesxifrable com El jardí de les senderes que es bifurquen de Jorge Luis Borges. Tot sense estar pendent del temps que passa. Perquè així és la pasqua, capaç de regalar-nos la pau i el benestar de l’estació primaveral.

1 comentari:

XescoArechavala ha dit...

Descans, relax, cervesa, olives, gelats, pesca, caminada, katans, pelis, herbes, sol, platja, sorra, pedres volcàniques, pescaito frito, pita.... Cabo de Gata

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.