Fent-me ressò dels comentaris que m'heu fet i de la gran sorpresa que ha suposat per a mi que me'ls fereu, us escric ara unes línies amb la sana intenció que continueu llegint-me, tant a mi com a la resta de blogs presents a la pàgina. La veritat és que són molts els temes, les idees i les polèmiques que ens ocupen en l'actualitat. Una de les més destacades és la que afecta l'ensenyament, amb un conseller que s'encabota a impartir una assignatura, la d'educació per a la ciutadania, en anglés. I dic jo, com és possible? Doncs, com diria Ovidi Montllor, perquè vull, per collons. Perquè en aquest País Valencià que tant estimem les coses van com van. Malament en la majoria dels casos, però van, per a desgràcia de tots i totes. Espere doncs, que amb aquesta reflexió tan intrascendent, alguns penseu tot seguit en les xicotetes accions individuals que es poden fer per no resignar-se i per continuar gaudint d'un país tan necessitat de llibertat com el nostre, ben capaç al meu paréixer de tirar endavant sense mirar pèl, amb la consciència neta i amb la naturalitat del poble pla.
1 comentari:
A mi em sembla bé això de l'Educació per a la ciutadania en anglés, molt bé. La lengua con sangre entra. Si estaguera a València el sentiment seria de ràbia. Però estic lluny i cada vegada que veig les notícies de València per internet, allò sembla un circ. Per no dir-vos quan veig les notícies de Cullera, que s'ha convertit en la ciutat dels successos, que si troben una morta ací, altre mort allà...ara, de política res. Per ací, com sabeu, tenim "jefe de tribu" nou però com no tinc TV i no tinc temps de comprar-me el diari, no m'entere de res. Millor.
Ja em contareu les coses de la terreta que no ixen per Internet. Besets senyor del Costumari. Laura
Publica un comentari a l'entrada