dissabte, 8 d’agost del 2009

Les burilles dels catalanoparlants

A mi que la gent fume o no fume en el cotxe, m’importa un rave. Bé, relativament, tampoc cal frivolitzar. Però el que no puc suportar és que només s’advertisca del perill als fumadors castellanoparlants que transiten per les nostres carreteres. No sé per què, em fa la sensació que els responsables de traduir els panells dimiteixen quan veuen que la traducció en qüestió s’allunya massa dels seus reduïts, o submisos, esquemes mentals. Colilla=burilla. Damunt ens lleven quatre punts.

1 comentari:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Són coses que tenen els no-països. Feliç no-país!

(no diuen res dels porros, no?)

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.