Aspecte actual de les llotgetes |
Tot un goig retrobar-se
amb el sabor popular i valencianíssim de la partida del dissabte, al
trinquet Pelayo de València, amb l'escala plena, amb les galeries
poblades, amb converses que comencen i mai no acaben, amb el so dels
marxadors, amb la potència i disposició de les noves generacions de
pilotaris, homes sacrificats, un llarg i pesat camí, sovint
menyspreats i poc valorats. 60-45. Sobre les lloses del trinquet,
Marc de Montserrat i Puchol de Vinalesa acaben la partida i enfilen
el camí del vestuari entre les paraules animoses dels aficionats,
entusiasmats pel que han vist sobre la canxa, perquè no es pot dir
cap altra cosa. Ha guanyat Puchol, que vestia de roig, un futur
mestre de pilotaris, elegant, amb molta classe. Ha perdut Marc, que a
pesar de tot, ha arrancat en successives fases de la partida els
aplaudiments de la càtedra. El trinquet, d'altra banda,
mostra l'aspecte de sempre, d'un color blanc castís, amb lleugeres
variacions des de l'adquisició de l'edifici per un nou trinqueter.
Ara hi han posat vidrieres a les llotgetes i també han apujat el
preu de les entrades, 10 euros, preu lògic i normal a tot açò
atesa la bellesa de l'espectacle, la seua duració i la singularitat
de tot plegat. No és car, simplement hi ha coses que cal pagar, més
encara a València capital, on escasseja el joc de pilota, on no tots
són conscients que hi ha un trinquet de l'any 1868 que ha estat a un
pas de desaparéixer, amagat però cèntric, una joia que cal
conservar perquè el futur siga més benèvol amb tots aquells,
jugadors, aficionats, empresaris, que es desviuen per un joc de
pilota mil·lenari i arrelat al poble. Encara. En ple segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada