Magnífic ambient el
que se sol viure cada dissabte al trinquet Balduino de la Llosa de Ranes, a la
comarca de la Costera. Sens dubte, un regal per als qui valoren o simplement s’impregnen
dels costums d’aquesta terra sense immutar-se i amb naturalitat, com qui passa
una vesprada a la mar o va al cine a veure l’última estrena. A la Llosa se sol
jugar al raspall, la modalitat reina de més enllà del Xúquer, potser la més
exigent des del punt de vista físic i alhora, també, la més restringida des del
punt de vista geogràfic. Tanmateix, vistosa, i amb una més que notable
vitalitat, amb xiquets que van pujant de categoria en categoria, amb pilotaris
aficionats que s’enfronten dissabte rere dissabte, amb jugadors professionals
que ho donen tot malgrat viure amb la incertesa del jornal, de les travesses i
de la dubtosa honorabilitat d’una empresa de pilota ruïnosa que fa i desfa
d’acord amb la voluntat dels qui han gestionat els designis d’aquest joc
mil·lenari durant els darrers vint anys. Una vergonya. Però una vergonya que
s’aguanta per la grandesa de tot plegat i per la noblesa d’un món que es
perpetua entre la falsedat del present i les males pràctiques dels responsables
institucionals. És aquest món de la pilota, i més concretament el del
raspall, un cúmul de detalls que fan pensar en la resistència, en l’esperança
d’un futur millor i més digne, que aboca als aficionats a creure-hi cegament,
amb pilotaris que s’integren en la nostra cultura, com ara el raspador del
Sàhara, Sidhamed; amb exemples de professionalitat com el de Ricard, resto brau
i bragat de Castelló de la Ribera, actiu i compromés, principal motor del
digital de pilota, pilotaveu. Amb futurs campions com Pepe de la Llosa, un
pilotari de raça, descomunal en la treta. O amb Gabi de la Pobla del Duc,
relleu generacional. Magnífiques les vesprades de dissabte al trinquet
Balduino, sí senyor, activitat rutinària, perfum de caliquenyo en l’escala,
sabor de gintònic amb marxadors que criden les apostes i aficionats que riuen i
animen entre la quotidianitat i el bon fer dels pobles que aprecien i estimen
la nostra cultura i les nostres arrels. Fabulós.
Amb Ricard de Castelló, pilotari i amic |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada