dimarts, 18 de maig del 2010

Toponímia urbana: el nord del Palància (Sagunt)

Com que ja fa un temps que no dic res sobre Morvedre i és el meu poble de naixença, avui m’he decidit a escriure sobre una qüestió que a mi, almenys, m'ha suscitat interés: la toponímia urbana. Així doncs, prenent com a referència els nous carrers, places i avingudes del nord del Palància de Sagunt, és evident que no sonen igual aquests noms: Rosanna, Salt del llop, Partida de l’Òliba (lechuza en castellà), Tres barrancs, Les parretes, Alquerieta de Roc, Montíber, Alcalde Blasco; que aquests altres, per exemple, de la platja de Canet d’en Berenguer: Flor de Mayo, La barraca, Cañas y barro, La Catedral... I és que, per bé que un admire Blasco Ibáñez, no s’ha de perdre de vista que fins i tot en un tema com aquest es pot evidenciar la sensibilitat o, si de cas, el meninfotisme, amb què alguns ajuntaments afronten uns detalls, els toponímics, tan definitoris de l’espectre que, de tant en tant, sobrevola aquest país: la identitat popular.

3 comentaris:

David ha dit...

Hola. Volia convidar-te a la xarxa social de Sagunt, http://enredarse.com
Podries enllaçar les novetats del teu blog i donar-lo a conèixer a la resta de la gent de la ciutat. hi pots pujar fotos i videos i ajudar a fer crèixer els continguts en la nostra llengua que ara per ara son minoria.

Anònim ha dit...

La identitat com a poble a sigut substituida. No hi ha estima per la costum, perdudes ja totes les esperances com al poble sols ens queda... el costumari.

Perdigueration.

Secretari ha dit...

Colló Ramon, quin comentari més templat que m'has fet. Tant de bo hi haguera més gent que s'estimara el poble així en majúscules tant com te l'estimes tu. Des d'ací, sempre intentaré que hi haja almenys un porteta oberta per als qui veieu i percebeu certes coses que ens identifiquen i que no es poden malbaratar d'una manera tan banal i gratuïta. Cadascú ho defén com pot, i com sap. La meua opció, ja ho saps, és aquest costumari. Espere que mai no em lleven les ganes de mantenir-lo viu.

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.