dijous, 14 de març del 2013

Canal 9 i el verb 'goxar'

Potser volíeu dir: gozar.
Aquesta és la conclusió de Google.
No, no us espanteu, el verb goxar no és un derivat del substantiu goig. És un barbarisme intolerable, o més concretament, és una nova invenció, una nova mostra d’aberració lingüística que ni de bon tros té el significat que li va atribuir un dels locutors que RTVV, àlies Canal 9, va enviar al trinquet Pelayo per tal de restransmetre la final del Circuit Bancaixa de pilota valenciana el passat diumenge. En efecte, 'goxar' no és sinònim de 'gaudir', ni evidentment es tracta d’un lapsus del llenguatge. El locutor en qüestió el va repetir moltíssimes vegades. Fins i tot, es va atrevir a conjugar-lo, ai mare, i a utilitzar també la forma impersonal del gerundi: a continuar goxant, per exemple. No es pot dir, doncs, que s’estava equivocant. Així que o bé no era conscient que estava fent el ridícul, cosa que venint de Canal 9 és ben normal; o bé forma part de la mediocritat que envolta, ja des de fa temps, l’ens televisiu valencià, que també és perfectament possible. Per si algú té interés, en català –en valencià-, existeix el verb ‘gojar’, que significa ‘fadar’, ‘embruixar’, però com que no crec que cap dels aficionats que acudiren al trinquet amb motiu de la final, estigueren posseïts ni encantats per cap ànima diabòlica, es pot concloure que, tot plegat, la paraula i la retransmissió, foren un espectacle lamentable. I vertaderament fou una llàstima, ja que sens dubte és d’admirar que la partida fóra oferida en directe, amb un trinquet ple de gom a gom i en plena efervescència fallera, en els temps que corren per a un canal públic destruït i abocat a la privatització. En definitiva, una autèntica pena que l’esport més representatiu dels valencians, l’últim reducte de la llengua, tot siga dit de pas, allotge gent tan poc professional just el dia en què dos braus i joves escaleters de l’Horta de València, Puchol II i Soro III, demostren que hi ha futur en una partida memorable conclosa amb el resultat de 60-45. Una pena que a poc a poc es vagen introduint en aquest món elements del folklore més recalcitrant, cas de l’himne valencià a l'inici de les partides importants; una pena que la puresa de la pilota valenciana es deteriore per culpa de les manipulacions televisives i institucionals. Res de bo, després de tot, per a uns homes de la pilota que, si molt no m’equivoque, hauran de continuar demostrant que saben caminar sols i sense ajuda. Perquè així ha sigut sempre. I així ha de continuar sent. Pel bé del nostre esport.

diumenge, 3 de març del 2013

Pepe Sancho, el nostre Pasqualo

Coberta de la versió cinematogràfica
d'El virgo de Visanteta
dirigida per Vicent Escrivà 
Sí, Pepe Sancho era el blavero més il·lustre, potser dels pocs amb certa projecció intel·lectual, però també era un gran actor, cosa que diluïa clarament les seues dissonàncies lingüístiques, sempre allunyades del raciocini i del rigor que exhibia dalt dels escenaris, on destacava per les seues brillants interpretacions. Certament, era un dels grans. I ara, tant per a bé com per a mal, serà recordat com un dels valencians més distingits, conegut tant per les extravagàncies i els escàndols que va protagonitzar en el món del xafardeig, com pels papers que brodava en exitoses sèries de televisió. En una de les últimes, de fet, Crematorio, donava vida a un personatge molt definitori del país que tenim els valencians, un home avar, sense escrúpols, corrupte i especulador, capaç de tot amb tal d’aconseguir poder econòmic i influències polítiques, en definitiva un clar exemple de la fauna que avui pobla i governa les institucions d’aquestes terres conegudes com el levante español. Encara ens passa poc! Tanmateix, si aquest costumari ha decidit fer-li un raconet en la secció dels prohoms, és pel seu paper cabdal en dues pel·lícules senyeres de l’audiovisual valencià, això és El virgo de Visanteta i Visanteta esta-te queta, dos sainets de caràcter eròtic i costumista que s’han convertit en preades joies de col·leccionista per a més glòria del seu autor, l’escriptor de Sueca, Josep Bernat i Baldoví. No hi ha dubte, per això, que si els valencians tinguérem una televisió com cal, aquesta setmana deuríem gaudir de bell nou d’aquestes joies no aptes per a miops d'ànima, estrets de cervell i devots de la tristor, però com que RTVV ha estat saquejada i destruïda i la seua llarga nòmina de professionals acomiadada sense pietat, ara toca assaborir-les mitjançant aquest enllaç providencial que ens proporciona un tal Rafaxis al canal youtube. Atenció al moment que Pepe Sancho, en el seu paper de Pasqualo, és soterrat al cementeri de Favara com a conseqüència dels seus tràfecs sexuals amb Visanteta, fatídics al capdavall. Memorable la copla que li dedica el poble i que reproduïm ara en homenatge a un actor controvertit però brau, molt brau, sempre de cara, com els autèntics valencians:

Era un xic guapo i polit,

honrat i treballaor,

complia com un rossí

amb més collons que el Montgó:

“Morires sacsant, tirant sempre avant,

com moren els nostres ací per Llevant”

Adiós Pasqualo Benlloch,

seràs el rei de Favara,

si hagueres frenat un poc

no te cantaríem ara:

“Morires sacasant, tirant sempre avant,

Com moren els mascles ací per Llevant”
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...