
diumenge, 24 de gener del 2010
Demagògia de la immigració

divendres, 22 de gener del 2010
Sant Joan, Sant Antoni i Sant Josep
Enllaçant de nou amb la festivitat de Sant Antoni sí que caldria remarcar el caràcter plenament popular que pareix identificar-la en clara contraposició amb les altres dues festes del foc que es realitzen pel País Valencià: Sant Joan i Sant Josep. Si bé es mira, la que celebra el solstici d’estiu ja s’ha convertit en un fenomen de masses desaforat i antinatural que només serveix per emmerdar la Mediterrània un poquet més. I pel que fa a la festa reverencial de Sant Josep, doncs ben poca cosa es pot afegir que no siguen les imatges d’uns ninots ben decadents que no ja per coents però sí per caducs, no sorprenen més que a Canal 9 o als turistes fascinats pel mite del Levante feliz. Un zero, a més, en l’apartat de relació amb el veïnat, clarament en desequilibri si el fet s’analitza en profunditat: mentre els uns suporten l’escàndol, els altres consoliden el caos. Sense res a canvi per les víctimes, ni tan sols un miserable plat de les paelles que es guisen pel carrer. Almenys per Sant Antoni sempre tindrem embotit i qui sap si creïlletes, una festa encara viva paradigma del que antany devien ser les altres dues: fer foc dels mobles vells. Així de simple, així de clar.
La foguera de Sant Antoni plantada a Sagunt amb el remat d'un ninot artesanal que, pel que diuen, és l'alcalde. Tot disposat perquè creme bé. Els mobles estan camuflats per les branques del pi.
dilluns, 18 de gener del 2010
Sant Antoni 2010. El foc de casa no crema


dilluns, 4 de gener del 2010
Monedetes, xavalletes...



dissabte, 2 de gener del 2010
Bon i correcte any 2010

Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Secretari

- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.