dissabte, 29 de maig del 2010

LA VIDA ABISMAL. Ventura Pons

Una pel·lícula que val la pena veure, no tant perquè siga bona sinó perquè està basada en una novel·la sensacional de Ferran Torrent, és La Vida Abismal de Ventura Pons. Emmarcada en la València dels anys setanta i en els espais més noctàmbuls i crematístics del moment, representa un retrat, al meu paréixer, esplèndid, de la vida al límit que portaven alguns personatges prototípics de la fauna valenciana, tot un espectacle antropològic que s’endinsa en l’actitud rebel i passional dels seus protagonistes principals: Ferran, un individu fracassat i lligat per les circumstàncies de la rutina pobletana; i el Xino, un tafur convertit en mite i que entén la vida a partir de tres premisses certament acollonants, el joc, la sort i el risc. En definitiva, tot un espectacle que s’adoba sobretot a partir de la figura d’Òscar Jaenada, l’actor que dóna vida al Xino i que s’expressa amb un valencià molt més que meritori. Més prompte extraordinari.

2 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Quina bona pinta, sí senyor. Tinc a la capçalera "Bulevard dels francesos" per començar-lo, però llig menys Ferran Torrent del que voldria...

Un fort abraç a tota la familia!

Secretari ha dit...

La novel·la em va agradar moltíssim, de fet vull tornar a llegir-la quan tinga una miqueta de temps. De moment però, em conforme de veure la pel·li. Un autèntic goig veure a Òscar Jaenada parlant en un perfecte valencià. Molt recomanable.

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.