"Chorlitos"

Es despengen de les canals en forma de coltell amenaçant, fiblons transparents que consoliden el seu poder amb l’arribada de les ombres i arrelen amb l’omnipotència de la nit gèlida i interminable, a recer d’unes temperatures extremes que els serveixen d’aliment. Són els denominats canellons, encara que també hi ha qui en diu caramells, canelobres, o fins i tot caneletes de gel, que particularment m’agrada molt i em connecta, a més a més, amb un llenguatge popular mediterrani que, pel que es veu, encara batega en algunes poblacions de l’Horta de València —gràcies Amparo, per la part que et toca—. En castellà, de manera general, en diuen carámbanos, no obstant això, en els pobles de l’Alcarria, que és on me’ls trobe cada vegada que passege, ja m’han fet saber que això és molt normatiu, que no en faça cas, i que si el que vull és conèixer la parla local m’he de fer ressò del terme genuí. Que quin és aquest terme? Doncs fa una miqueta de gràcia, fins i tot pot parèixer un pèl còmic, però és el que és: chorlito, si més no un dialectalisme molt viu que, evidentment, no canvia el seu significat, ni tampoc, és clar, la seua estampa terrorífica i imponent. Chorlito, doncs. O Chorlitos, més aviat, perquè el cas és que no hi apareixen de manera individual, tot al contrari, hi apareixen en forma de reguitzells simètrics o discontinus que s’escampen al llarg de tota una canal i que tenen una especial predilecció per les zones d’ombria, cosa que, contràriament al que hom puga pensar, no significa res quan les temperatures són bestials, que ho són, d’això no hi ha dubte: -10º, -15º, -20º i -22º... I així successivament. Aquest n’és el panorama, amics. Així que sí. Cal anar amb cura perquè fan feredat i tampoc és qüestió de cometre imprudències. A tot estirar, un els pot agafar una vegada caiguts en la neu flonja i abundant que s’acumula en els marges dels carrers. És l’única manera, de fet, de certificar que, en efecte, poden deixar sec a qualsevol que els contemple com si vinguera de la capital del regne: «ai mira, qué bonito, que invernal!». I nyas, al perol!