dimarts, 9 de febrer del 2010

FEM UN TRIO. El fascinant món de la ploma

Ací va una recomanació literària que espere que us vinga de gust si el que voleu i desitgeu és passar una estona divertida i ben entretinguda. Es tracta de l’últim llibre guardonat amb el Premi de narrativa "Ciutat de Sagunt", un cúmul de vivències literàries, peripècies editorials i mediocritats diverses relacionades amb la biografia de l'autor que l'escriu, el cullerenc Manel Joan i Arinyó. Sens dubte, una obra amena farcida de frases fetes i refranys valencians que, a més, deixa fragments antològics molt del gust d’aquells que em demanen sovint entrades oriolanes en aquest blog: Cronològicament, la primera vegada que vaig estar a punt de tocar el cel va ser la primavera de 1980. Jo feia de mestre a Bigastre; doble heroïcitat de què han de fugir com de caure a les brases: fer de mestre i damunt a Bigastre, rovell de l’ou de la Vega Baixa. (Durant tot el curs vaig rebre insults per la meua fatxa. I en juny, com a colofó, un alumne curt de gambals intentà apunyalar-me.). Doncs això. A llegir, a llegir, que el món s’acaba!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Com quedem? Vega Baixa o Baix Segura?

Anònim ha dit...

Tant fa,la mateixa merda és!

XescoArechavala ha dit...

Veus com no és tant dolent que us envien a evangelitzar el sud del país? Aconseguiu experiències per a escriure llibres sencers!!!!

Un de Redovà ha dit...

Per fiiiiiiiiiiiiiiiiiii, has fet referència al Baix Segura. Gràcies, company secretari !!!!!!

Ah, i a Bigastre no són hospitalaris. A Redovà, sí que l'haguérem enviat a l'hospital...

Salut, Secretari.

Raül Ibiza i Pujades ha dit...

Llegiré el llibre, t'ho assegure. Jo també puc dir que he estat a Bigastre encara que per poc de temps. Ara bé, si l'experiència fou un desastre no vull ni pensar que hauria passat a Torrevella o Oriola.

Ànims

Un de Redovà ha dit...

Company Raül, tu vas preferir Bigastre abans que Redovà...

Redovà ni oblida ni perdona...

Anònim ha dit...

Xe, un escriptor del meu poble per aci. A vore si este estiu me'l puc llegir.
Encara que, Sergi, crec que no tenim els mateixos gustos literaris.
El nostre blog esta obert de nou!
Tribesets
Lau.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Segur que no l'has escrit tu amb pseudònim?!?! Tot pinta a que les experiències descrites són de la talla de les que ens contaves quan estaves per allà...

Té molt bona pinta la recomanació! Gràcies!

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.