dimarts, 20 de gener del 2009

Sant Antoni


Aquest escrit arriba amb uns dies de retard. Dissabte se celebrà Sant Antoni a Sagunt i com són poques les vegades que el meu poble m’ofereix l’oportunitat de dedicar-li unes línies d’agraïment, doncs ací estic per refrenar-les. Hi hagueren tallers de dimonis, hi hagué benedicció d’animals, hi hagué un correfoc, hi hagué una immensa foguera al bell mig de la plaça major, hi hagué un concert i per sobre de tot, hi hagué gent, gent diversa, gent del poble i del país que en cap moment estranyava el fet que uns quants anònims conscienciats muntaren una festa capaç d’animar la monotonia i de rememorar costums ben oblidats. I si no que li ho pregunten al foc, protagonista indiscutible d’una jornada que acabà amb les llonganisses i les botifarres torrades per concloure el festival. Olé!

3 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Sant Antoni a Sagunt pinta interessant. A Sant Cugat també el van celebrar aquest diumenge i es limiten a fer una passejada amb animals fins a l'església, on el capellà del poble els beneix a tots. Una mica aborrit!

la taverna de la serp ha dit...

Ara recorde una xerrada amb tu, Arnau i altres a un bar de la moreria que ja es tancat. Aleshores teniem en ment el que passà aquest dissabte a Sagunt. tal volta deuria haver cregut amb mes força en el meu poble, no se si he perdut temps o el moment adecuat es ara. Però em resulten molt gratificants les teues paraules, perque donen sentit als meus esforços.
salutacions estimat company.

Arnau Boix i Pla ha dit...

No podeu imaginar-vos lo feliç que em fan sentir les paraules de Sergi... Felicitat i enyorança i orgull de que el poble al qual pertany, i al què massa vegades m'he descregut, em dóne una lliçó de treball, persistència i esperit. Gràcies Jesús! Gràcies Sergi! Gràcies Sagunt!

Endavant!!!!

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.