Reflexió intrascendent

Fent-me ressò dels comentaris que m'heu fet i de la gran sorpresa que ha suposat per a mi que me'ls fereu, us escric ara unes línies amb la sana intenció que continueu llegint-me, tant a mi com a la resta de blogs presents a la pàgina. La veritat és que són molts els temes, les idees i les polèmiques que ens ocupen en l'actualitat. Una de les més destacades és la que afecta l'ensenyament, amb un conseller que s'encabota a impartir una assignatura, la d'educació per a la ciutadania, en anglés. I dic jo, com és possible? Doncs, com diria Ovidi Montllor, perquè vull, per collons. Perquè en aquest País Valencià que tant estimem les coses van com van. Malament en la majoria dels casos, però van, per a desgràcia de tots i totes. Espere doncs, que amb aquesta reflexió tan intrascendent, alguns penseu tot seguit en les xicotetes accions individuals que es poden fer per no resignar-se i per continuar gaudint d'un país tan necessitat de llibertat com el nostre, ben capaç al meu paréixer de tirar endavant sense mirar pèl, amb la consciència neta i amb la naturalitat del poble pla.