dimarts, 17 de març del 2020

Coronavirus. Capítol 3: 'Astèrix a Itàlia'


El detall no m’havia passat per alt. De fet, ho vaig pensar des del primer moment: el coronavirus ja s’havia predit. Era un personatge de carn i óssos. I no actual, precisament, sinó de l’any 50 abans de Crist, que és més o menys quan visqueren aquests dos herois de còmic que tant m’apassionen i que tan bones estones m’han fet passar des que era menut: Astèrix i Obèlix. Perquè tot i que ja he sobrepassat la quarantena -d’anys, no malpenseu!-, encara avui continue llegint les seues aventures. És més, fins i tot, de vegades, les utilitze a classe amb els alumnes. Perquè són boníssimes. Didàctiques, si més no. I serveixen, en no poques ocasions, no tan sols per a denunciar aspectes com la corrupció i l’abús d’autoritat de la classe dominant envers els esclaus o el poble baix, sinó també, sobretot, per a il·lustrar la resistència dels pobles oprimits contra l’enemic opressor, que no és poca cosa, certament.  Què no dir-ne, a més a més, de la invitació constant a viatjar i a recórrer món d'aquestes historietes, què no dir-ne. I de tantes i tantes altres qüestions vitals que ens ajuden a comprendre’ns, i a estimar-nos, i a respectar-nos, i a tot. El que no m’esperava mai de la vida, tanmateix, era trobar-me el nom del virus que ara circula de boca en boca, un nom que apareix contínuament en una de les últimes aventures del guerrer gal, en concret la titulada Astèrix a Itàlia, i que dona vida a un personatge que governa les rendes d’una quadriga. Això és, l’anomenat Coronavirus, que, per a més inri, resulta ser Juli Cèsar, –i perdoneu per allò que en diuen spoiler­-. Així que ja no sé què pensar-ne. Juli Cèsar? Coronavirus? Astèrix a Itàlia? En fi, vosaltres mateixos. Jo, per si de cas, m’he posat a analitzar pàgina per pàgina el còmic en qüestió, no siga cosa que aparega algun remei al virus que ens lleva la son i ens traga d’aquesta situació tan anòmala que vivim. I ja de pas, doncs mira, potser repasse alguns dels títols dels llegendaris guerrers gals que resisteixen sempre a l’invasor. Astèrix al país dels Helvecis, per exemple, o L’escut arvern, que és un dels que més m’agrada. O Astèrix a Córsega, tota una delícia per als sentits, amb ingredients històrics certament interessants. O La Residència dels Déus, molt exemplificatiu del que comporta l’especulació i l’abús immobiliari, un títol, altrament, que compta amb una pel·lícula molt recent i disponible en català. I tants i tants altres. La qüestió és entretenir-se, què hem de fer si no?


Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.