diumenge, 15 de març del 2020

Coronavirus. Capítol 1: 'Les emissions de Co2'


No sé quantes vegades hauré vist la trilogia d’El Senyor dels Anells, no ho sé. Moltes, moltíssimes. Tantes que, de tant en tant, em venen al cap alguns dels seus incomptables fragments i els ajuste a la realitat que m’envolta en un moment determinat, que en aquest cas no necessita presentació perquè ens té a tots enclaustrats a casa tractant de sobreviure no ja a un virus, o a una epidèmia, o a una pandèmia, o a com collons es diga, sinó al fet de no perforar la paret a cabotades o al fet de no estrangular algun fill amb algun instrument de tortura medieval o amb les nostres mateixes mans. Així, directament. Amb les mans netes, per descomptat! En fi... Deixem-ho córrer, això. La bona qüestió és que el fragment que m’ha vingut al cap aquests dies tan extraordinaris, i tan històrics, i tan de tot, és aquest tan minúscul, però tan significatiu, en què un dels hòbbits que acompanyen Frodo Saquet en el seu camí cap a Mordor, ara no sé si Meriadoc Brandiboc o Peregrín Tuc, deixa anar una frase entre plors i emocions que, més o menys, en català, diu el següent: ‘No sé el que passarà, no sé res...’. I ara, doncs això, que no me la puc llevar del cap per bé que ho intente una i una altra vegada. Perquè, en efecte, ves tu a saber què passarà i quin serà el desenllaç final de tot plegat. No crec que ens extingim, vaja, i això ja és dir molt, però al marge de la broma, que sens dubte no hauria de ser-ho considerant la quantitat d’imbecil·litats que es poden reunir, sentir i percebre en un supermercat o simplement atansant-se un per la finestra, trobe que quan tot torne a la calma, algú haurà de traure conclusions d’aquesta situació tan desagradable i tan complexa que vivim. Conclusions com ara una de la qual no se’n parla gaire a hores d’ara però que caldrà anotar en lletra majúscula en el quadern de bitàcola mediambiental del futur. Això és, que les emissions de Co2 arreu del món han disminuït i disminuiran notòriament mentre el coronavirus campe a tort i a dret. Que sí, que és una desgràcia que haja estat possible per una causa de força major com aquesta de què parlem, però independentment que siga gràcies al virus o per culpa del virus, la dada és real. I l’aire és més net, dràsticament més net, com així ho demostren, sense anar més lluny, els mapes satèl·lit de Xina al llarg dels últims mesos. I com ho demostraran els d'Europa en un temps molt breu. És clar, que caldrà veure quina és la reacció quan l’activitat industrial reprenga i tracte de recuperar el “temps perdut”. Por em fa, la veritat, i por ens hauria de fer a tots, Gretha Thunberg, inclosa, evidentment. Perquè ara és el seu moment! Que diga alguna cosa. Que es manifeste, per l'amor de Déu!!!! Malauradament, ja hi ha qui ho dit ben alt: el que prima abans de tot és l’economia, no la salut. Però la salut és per a sempre, no només per a una simple quarantena que ja ens la farem entre tots per a superar-la en pau, tranquil·litat i afecte, sobretot això, molt d’afecte. Així que ànim a totes i a tots. I besets des d’aquest espai. El costumari vos estima!

1 comentari:

Ada ha dit...

Alguna cosa bona portarà aquesta crisi... i és que l'aire sí serà més net, temporalment. Després com tu dius, ja veurem què passarà... Ara és quan ens coneixerem de veritat, no només la nostra família que tenim a casa tancada, sinó quin tipus de societat som, com fem front a les dificultats... Mmmm no tinc moltes expectatives...