dimecres, 6 de juliol del 2011

Aixafaguitarres

Em va passar fa un temps amb una paraula que, pel que es veu, havia eixit en un examen de Nivell C de català i de la qual ens burlàvem sense pietat: aixafaguitarres, això és, aguafiestas en castellà. Cap dels presents en aquella conversa, ni els tres catalans ni jo mateix, que sóc valencià; l’havíem sentida mai, i evidentment tampoc en sabíem el significat. Però ves per on que poc de temps després, una dona coneguda meua, valenciana de soca-rel; i d’aquestes que té per costum assegurar que català i valencià són llengües diferents, a banda, clar, d’utilitzar sempre un registre entre vulgar i col·loquial, em va dir: a mi no me xafa la guitarra ningú!, cosa que, sense anar més lluny, em va fer pensar que el subtítol d’aquest dietari, altrament dit Costumari Durbà, havia de ser el que és: l’espai del que es veu i no es percep. Perquè, en efecte, són moltes les paraules i expressions que considerem mortes i no ho estan, com també són tantíssims els costums o els hàbits que ens defineixen i no els gaudim. Sens dubte, l’estiu és un bon moment per comprovar aquestes qüestions, ni que siga per aconseguir una lleugera aproximació a tots els detalls que configuren, tant per a bé com per a mal, la nostra identitat.



El president de la Generalitat Valenciana, F. Camps, un clar exemple d'aixafaguitarres

7 comentaris:

MRT ha dit...

Si no fora per la foto no hauria entès el concepte. Gràcies per la il·lustració.

Secretari ha dit...

És el que té el nostre president, sempre ens facilita les coses

XescoArechavala ha dit...

En Camps no és un aixafaguitarres, és un fill de puta! Un aixafaguitarres és més proper, sol ser un amic que fa una acció que "talla el rollo" és un que tanca la festa quan tothom encara te ganes de més....

Secretari ha dit...

Per això mateix, quan a ell el condemnem per lladre i delinqüent segur que hi haurà gent del seu partit que es quedarà amb les ganes furtar més. De totes maneres, calma, per favor, calma...

Arnau Boix i Pla ha dit...

Amb aquest sistema de moderació de comentaris i la teua demanda de calma no afegiré massa més. Però trobe que la puntualització de Xesco, sobretot en la primera frase, afegeix claretat i precisió a la coneixença de l'individu de la imatge.

Secretari ha dit...

A hores d'ara, Camps ja no és un aixafaguitarres. És expresident, que quede clar.

Anònim ha dit...

Molt d' acord, que les paraules són identitat i ens uneixen. Volen dir el mateix, però prefereixo aixafaguitarres a esgarriacries. Salutacions des de CAT

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.