De lectura agradable i narrativa serena, l’últim llibre que ha caigut a les mans del secretari que gestiona aquest espai, ens guia per un tendre itinerari farcit de records i enyorances en què Sagunt i alguns dels seus paratges emblemàtics configuren un recorregut vital de l’autor del llibre, el poeta i ara narrador, Toni Gómez (Sagunt-Camp de Morvedre, 1960). Estructurat en capítols que semblen passos o parades des dels quals reflexionar sobre el passat i el present, aquesta obra barreja també experiències personals amb dosis de costumisme ben entés, no aquell que cau en el folklore i les nostàlgiques imatges que ja no tornaran, sinó en aquell altre segons el qual tot allò que ens envolta o ens ha envoltat agafa un matís particular i alhora exemplar que es perpetua com una benedicció per a les percepcions i els sentits. Una visió molt personal que, sens dubte, abandona sentimentalismes i recupera el plaer de capbussar-se en els xicotets detalls que ens regala la vida i el nostre benvolgut entorn. Un exemple, la descripció d’un bar, el bar: Allò era per a ells un santuari, no cal dir-ho, aquella decoració era com la d’una església petita a la qual acudien ritualment cada dia a l’hora d’esmorzar, després de dinar o de sopar, o en hores de treball, o en vacances, o quan tenien baixes laborals. dilluns, 28 de març del 2011
EL CAMÍ DE LES MERLES, Antoni Gómez. Ed. Perifèric
De lectura agradable i narrativa serena, l’últim llibre que ha caigut a les mans del secretari que gestiona aquest espai, ens guia per un tendre itinerari farcit de records i enyorances en què Sagunt i alguns dels seus paratges emblemàtics configuren un recorregut vital de l’autor del llibre, el poeta i ara narrador, Toni Gómez (Sagunt-Camp de Morvedre, 1960). Estructurat en capítols que semblen passos o parades des dels quals reflexionar sobre el passat i el present, aquesta obra barreja també experiències personals amb dosis de costumisme ben entés, no aquell que cau en el folklore i les nostàlgiques imatges que ja no tornaran, sinó en aquell altre segons el qual tot allò que ens envolta o ens ha envoltat agafa un matís particular i alhora exemplar que es perpetua com una benedicció per a les percepcions i els sentits. Una visió molt personal que, sens dubte, abandona sentimentalismes i recupera el plaer de capbussar-se en els xicotets detalls que ens regala la vida i el nostre benvolgut entorn. Un exemple, la descripció d’un bar, el bar: Allò era per a ells un santuari, no cal dir-ho, aquella decoració era com la d’una església petita a la qual acudien ritualment cada dia a l’hora d’esmorzar, després de dinar o de sopar, o en hores de treball, o en vacances, o quan tenien baixes laborals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada