Sefarín Caballero

Fa temps que no sabem res de Sefarín, però és clar que continua solt. Pel que es veu ha adquirit el discórrer d’un cavaller errant, amb llança, escut i paraules misericordioses. Està irremeiablement decidit a rebre l’orde del bon guerrer, del noble art de la garrotera, o la prudència. Bé ho sap el molt honorable, el seu superior: personatges com aquest han de romandre darrere el paravent, deixar que caiguen sols, per si de cas algun dia apareixen reforçats, amb senyoretes i cotxes de luxe com a comparsa de rigor. Quin perill en aquests temps de tratges espia i esteles de coentor! Millor callar, millor contemplar la València primaveral, amb les seues regates en flor, amb el seu olor de fórmula 1, amb la seua estampa novella i totèmica, amb el seu equip de futbol que no paga ni opina dels seus despropòsits... València és esplèndida, resta al marge de l’opinió de la gent, absorta com a bona correligionària que és. Boccato de cardinale, en definitiva. València segueix en falles, o en carnestoltes, que sempre és un terme més adequat. Més aviat permanent.