dissabte, 25 d’abril del 2009

La crisi que no es percep

Deixant de banda afers polítics i corrupteles diverses, temes certament susceptibles de ser reflectits en unes línies com aquestes, la intenció de l’escrit que s’enceta ara és reprendre els orígens i els principis que feren possible el naixement d’aquest costumari, això és parlar sobre la vida popular i les qüestions que se’n deriven. És per això que el tema que m’agradaria plantejar és el dels vehicles anomenats monovolúmens, un sector fortament castigat per l’efecte crisi i que presenta uns indicadors de decadència més acusats que la resta d’activitats econòmiques caigudes en desgràcia. El cas és que cada vegada se’n veuen menys, de monovolúmens, pel carrer. I no, no em referisc als típics de les empreses de fontaneria o electricitat, sinó als autèntics, aquells que encara conserven la part de darrere plena d’eines del camp: lligones, corbelles, màquines de sulfatar, monos de treball, potatges químics per a combatre les males herbes, cabassets, alicates, capells, soquets… En efecte, ja fa temps que la modernitat s’ha encarregat d’esborrar unes imatges que fins i tot justificaven actes actualment castigats per les polítiques municipals. Què no dir d’una kangoo o una c-15 aparcada damunt de la vorera a la porta de casa: potser no hi ha res que demostre més i millor la vitalitat del camp.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si per ahi no en veus, imaginat per ací! Ahir no tinguerem quasi temps per a parlar pel messenger xeee. A vore si es connecteu que des de casa puc vore-vos en directe. Un bes fort a l'Aitana. Lau.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...