Pilates

El pilates està de moda, certament. Això no és que ho diga jo, que va!, és que ho diu, i ho dicta, la modernitat. I el pitjor, o el millor segons es mire, és que és de veres, no tan sols pels beneficis que aporta a nivell corporal o postural, sinó també per l’harmonia emocional que proporciona a tot aquell que s’endinsa en una sèrie d’estiraments impossibles –i interminables– inventats en ple segle XX per un alemany de nom Joseph, i de cognom Pilates, precisament. D’ací el nom, el nom del mètode, vull dir. Molt inspirador, de fet. Tant o més com les conseqüències de tot plegat, que no són altres que les d’haver aconseguit millorar la salut i l’harmonia d’una part del món occidental i, a nivell més local, d’una part de la comarca de la Ribera del Xúquer, que sempre sona millor si del que es tracta, ara i ací, és d’establir connexions amb un vagareig particular tan mancat, de vegades, d’exercici físic i espiritual. Hala, nyas coca! Perquè, com si no interpretar les estranyes peripècies que em fan activar músculs fins aleshores desconeguts, o com si no valorar allò que m’endinsa, de vegades, en aquelles vinyetes entranyables d’Astèrix i Obèlix segons les quals res no era capaç de doblegar la seua força, o la seua identitat col·lectiva, o jo què sé, aquell lema tan innegociable per als gals que resava allò, per descomptat, allò: sempre endavant. Sempre! Endavant malgrat que hi ha vegades que un sembla partir-se per la meitat, endavant malgrat semblar un escorç renaixentista, endavant malgrat sentir a tothora el crec dels ossos, i endavant malgrat patir punxades cròniques indolores. Indolores, he dit, indolores!, no és broma. I sanadores, a més a més. I molt capaces de resistir, ara sí, aquella antiga tortura romana, i germànica, que consistia a lligar braços i cames amb cadenes tirades per cavalls de gran força. Alerta! Per cavalls bragats. Però és clar, tot paga la pena si al remat, un és capaç de dormir entre un rogle de bava i de somiar que, en efecte, tot això és real, o literatura de la bona, de la que purifica i tot això, de la que un sent que no s’oblida perquè, en efecte, tot millora amb el pas dels anys, de la vida i dels costums.