En efecte, El Faroner de Henryck Sienkiewicz és un
llibre que m’ha entrat pels ulls, un relat curt molt interessant que, de
retruc, m’ha conduït cap a un altre no menys interessant i que porta com a títol
La línia de l’ombra, del polonés
Joseph Conrad. Que un llibre entre pels ulls és quelcom així com la vella litúrgia
trobadoresca segons la qual l’amor també penetra en el poeta d’aquesta manera,
pels ulls precisament. I encara que la temàtica d’aquestes dues obres mestres
no té res a veure amb aquella relació de vassallatge medieval que conduïa irremeiablement
cap a un presó amorosa, sí que és ben cert que ambdues tracen un tema molt
relacionat amb les conseqüències que tot plegat se’n deriven de l’amor: la
llibertat, sense anar més lluny, això és, el fet de realitzar el somni pel qual hom sospira durant
tota una vida. En un cas, a través de la solitud que proporciona la feina de faroner, de l’aïllament com a principi
irrenunciable que ens aparta dels vicis i les malformacions de la societat. En
un altre, mitjançant la mar i l'ofici de capità, allà on el paradís oceànic cura els malalts i actua
com a barrera de tota classe de dubtes i temors. Dues lectures que s’engoleixen
d’un glop i que han estat convenientment preparades per l’editorial Germania d’Alzira (La Ribera),
atractives, amenes, curtes, romàntiques, ben rematades amb imatges precises i
portades magnífiques, acompanyades, a més a més, de propostes didàctiques. Suggerents, si més no. Molt clàssiques, en definitiva.
dijous, 12 de juliol del 2012
Lectures d'estiu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari

- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
4 comentaris:
Fa poc havia llegit la de Conrad. Em va agradar, molt recomanable, amb un punt de misteri molt interessant.
I també amb un punt d'angoixa extraordinari, certament.
Sort que no hi has inclòs l'Ubú rei, també publicat en la mateixa col.lecció. Una obra de teatre de seixanta-quatre pàgines amb més de cent cinquanta errades ortogràfiques i sintàctiques que aborronen. Fet i fet, una porqueria feta per un destraler que no sap ni català ni francés. Aquestes dues traduccions però, s'haurien de revisar també. Paciència.
Potser sí, aquest és un tema delicat. Però millor quedar-se amb el contingut...
Publica un comentari a l'entrada