diumenge, 25 de setembre del 2011

Pep Gimeno "Botifarra"

En una terra poc donada a l’amor propi i enfonsada en la derrota permanent, sempre és d’agrair l’esclat de sobtoses revolucions capaces de capgirar, ni que siga per uns segons, el curs irrefrenable dels esdeveniments. Personatges nascuts enmig de les tenebres que segueixen el camí marcat pels mites i no els importa en absolut l’anacronisme que els envolta ni els tòpics que els ofeguen; homes solitaris que sempre miren al davant i es llancen a l’abisme per gràcia popular... Tot pareix indicar que Pep Gimeno “Botifarra”, cantaor d’albaes, jotes, romanços i diferents cants arrelats al poble, representa, ara per ara, el darrer exemple valencià d’aquest romanticisme arcaic que esborrona les consciències i assaona els sentiments. Un autèntic espectacle de veu i d’emocions que ens renova la utopia i les ganes de bregar entre somnis impossibles, un home viu que ha vingut per a quedar-se disposat a encomanar-nos la força que el segueix i, tot plegat, a demostrar-nos que mentre hi ha empenta hi ha esperança. Perquè mai no és tard per a caure en el respecte i la coherència que es mereix aquest territori nostre tan preocupat pel materialisme i el progrés. Per molts anys més, doncs, Pep “Botifarra”, nou prohom d’aquest espai i nou miracle d’aquest país. Gràcies.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

És un home que plena l'escenari amb la seua veu, ferroveller de cançons, d'històries i de cultura, socarrat i socarró. Ja teniem ganes de tornar-lo a escoltar en directe i anit no ens va decebre, tot el contrari.
Cris

Anònim ha dit...

Gran Pep! fa 3 anys me n'aní escoltant-lo i ara torne escoltant-lo. Al concert d'ahir se m'aborronava tot i la panxa em pegava patades, crec que li agrada ;)

L.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Fantàstic! Ho posaré al G+, i de pas, al Facebook...

Secretari ha dit...

Ara que ho dius Arnau: Què és això de G+. M'ho pots explicar, per favor.

Imma Montserrat i Espiña ha dit...

Pepe Botifarra em fa pensar en el Flautista de Hameln: quan l'has vist i escoltat una estoneta, ja te n'aniries amb ell allà on fóra.
Potser ho fa el seu riure fàcil, o el seu clar sentit de l'humor, o la seva falta de pretensions, o jo què sé. "Carisma arrollador", he llegit en algun lloc; doncs deu ser això.
I mira, no sé si n'és, però sembla una bona persona.

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.