Encara que no és gran cosa, aquesta portada que veieu forma part d'una revista que ha decidit publicar un relat que vaig escriure ja fa un temps. Un relat que comença de la manera més simple possible i que acaba convertit en una autèntica explosió de carnalitat i catarsi col·lectiva. Tractaré de fer-vos-el arribar, ho promet. De mentre, podeu visitar aquest web: http://relatslallunaenuncove.blogspot.com/ i veure la fitxa informativa del número on ha estat publicat. L'obra en qüestió, tal com indica el títol d’aquesta entrada, és DIUMENGE PERFECTE. I la revista es diu La Lluna en un Covedimecres, 9 de març del 2011
DIUMENGE PERFECTE, Sergi Durbà
Encara que no és gran cosa, aquesta portada que veieu forma part d'una revista que ha decidit publicar un relat que vaig escriure ja fa un temps. Un relat que comença de la manera més simple possible i que acaba convertit en una autèntica explosió de carnalitat i catarsi col·lectiva. Tractaré de fer-vos-el arribar, ho promet. De mentre, podeu visitar aquest web: http://relatslallunaenuncove.blogspot.com/ i veure la fitxa informativa del número on ha estat publicat. L'obra en qüestió, tal com indica el títol d’aquesta entrada, és DIUMENGE PERFECTE. I la revista es diu La Lluna en un Cove
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
2 comentaris:
Hola Sergi, sóc Anna Pastor. A veure si em dius què significa "pallorfo" que no ho trobe per cap banda i els de Llíria no saben dir un altra cosa. Per cert, el Joan Pinyol de la revista on t'han publicat el relat és el de la Pell Freda? Nivell. La portada és preciosa. Digna d'un Corto.
Hola Anna. "Pallorfo" potser és un variació subdialectal de "pellorfa", que és la pellofa (pelusilla) que tenen certs cereals com l'espiga d'arròs o el panís. Ara bé, molt em tem que no és aquest sentit el que li donen a Llíria. No sé per què, deu tindre un significat més despectiu i no tant científic. Potser significa "pesat", "cosa que sobra o molesta", o potser també, "bobo", "paleto"...
Per cert, l'autor de la Pell Freda és Albert Sánchez Pinyol, no Joan. Així que de nivell res, no gran cosa, en tot cas se salva la portada.
El sopar estigué molt bé, el contuberni em paregué una pellorfa, certament.
Publica un comentari a l'entrada