Rajada

I en aquest estiu ple d’estímuls i vivències, diguem-ne, literaris, trobe arribat el moment de destacar un moment carregat d’emoció i brisa lleugera. Canyes llançades. I el degoteig de minuts i hores que discorren a recer de la hipnosi total: ones que trenquen a la vora amb inèrcia sostinguda, tan interminables com les converses entre els qui només es retroben quan la curiositat i la calma són sinergies, purament i simplement: sinergies. Amics i veïns que aprofiten, mentrestant, la cadència mediterrània per pescar al viu com s’ha fet des de temps immemorials. I que s’asseuen, de tant en tant, en companyia dels qui veuen la mar com una aliada, atenció, com una aliada; allunyats, alhora de la visió global que arrasa els paisatges i devora el temps perdut. Però no hem vingut ací per a lamentar-nos, diuen què. Així que la nit suau prossegueix mentre s’obri pas un estel de foc i una canya es doblega entre l’expectació de la xicalla. “Que divertit!”, exclamen a cor les veus puerils. I l’home diluït amb la immensitat aquosa es posa a la faena tot augmentant les esperances dels qui anhelen veure el gran peix, que tira, tira i tira foscuria enllà. Tanmateix, és un monstre vençut. I ho sap. S’acosta a la vora ben enganxat de l’hamot que ha mossegat; i brega cada vegada més rendit entre bromeres i ones concèntriques que desvelen, per fi, el seu aspecte pla però terrorífic. És una rajada! Aleteja fortament fent ús del seu poder intimidant… I, al remat, jau a l’arena després d’una lluita digna amb qui no té por però sí respecte, un escrupolós respecte per la mar. Reposa i mor lentament mentre el pescador li acarona el llom ple d’arena i la presenta en societat. “Demà dinarem tots rajada!” I és cert. Tan cert com que en venen a la memòria les paraules de Josep Pla sobre tan emblemàtica espècie de la Mediterrània: “un peix fi, sovint poc valorat, humil però digne. La rajada és bona si és ben fresca”, deia el mestre. I jo, en efecte, no puc deixar de pensar en això: que no hi ha res més fresc que una nit entre delícies i bona gent, entre anècdotes i riures que brillen ara com a estels. Mar endins…